Publicat 08/07/2019 18:50

El virus crAssphage està en un terç del món amb variacions genètiques entre regions

Edifici Histric de la UB
UB - Archivo

Investigadors detecten que pot ser indicador universal de contaminació fecal humana

BARCELONA, 8 jul. (EUROPA PRESS) -

Investigadors de 75 pasos han descobert que uns virus que infecten bacteris del tracte intestinal hum, els crAssphage, descrits per primera vegada el 2014, estan distributs per una tercera part dels pasos del món i varien genticament segons la regió geogrfica.

L'estudi, publicat a 'Nature Microbiology', ha comptat amb la participació de 115 científics, entre els quals hi ha experts de la Universitat de Barcelona (UB), l'Autnoma de Barcelona (UAB) i la d'Alacant, i han analitzat la presncia d'aquests bacterifags (o fags) en mostres fecals humanes, aigües residuals i metagenoma de la microbiota intestinal d'adults i nens de pasos de tot el món.

"Considerem que el virus ha evolucionat amb l'espcie humana durant milions d'anys i s'ha dispersat entre els éssers humans de tot el món. Aquesta és la primera vegada que s'ha constatat que els virus de l'intestí hum poden ser almenys tan antics com el gnere hum", ha explicat l'expert de la Universitat d'Utrech (Holanda) i codirector del treball Bas Dutilh.

Ha dirigit la investigació l'expert de la Universitat de San Diego a Califrnia (els Estats Units) Rob Edwards, i ha aprofundit en "la diversitat global única d'aquest virus", un dels grups de virus més prevalents, descobrint que han evolucionat durant milions d'anys al llarg del llinatge evolutiu de l'espcie humana.

Edwards ha destacat que la troballa és "una primícia mundial quant a l'abast global i a la naturalesa del projecte", ha explicat la UB en un comunicat aquest dilluns.

La professora de la UB Maite Muniesa ha destacat que aquests "no són virus que es puguin allar de forma lliure i no generen taques de lisis quan es conreen en plaques de Petri al laboratori", per la qual cosa es van detectar el 2014 mitjanant tcniques de metagenmica.

L'estudi ha revelat que es tracta de virus de la família Podoviridae (fag de cua curta) amb un genoma d'ADN de doble cadena i de grandria relativament gran (100 kb), i ho ha classificat en quatre subfamílies amb deu gneres, i com a dada curiosa, es dona el cas d'un mateix individu al que se li van arribar a detectar set tipus diferents de crAssphage.

Aquests virus, a més, podrien ser els primers indicadors de contaminació fecal humana amb carcter universal, apunten els autors, i aquest grup de bacterifags donaria resposta al desafiament científic de trobar indicadors de contaminació fecal humana que siguin efectius a escala geogrfica mundial, i no només regional.

INTERRELACIÓ AMB LA MICROBIOTA

Encara es desconeix el rol biolgic del virus crAssphage a la microbiota intestinal humana i com interacciona amb els hostes bacterians de l'intestí, per l'alta prevalena del virus en la població humana podria indicar l'existncia d'una interrelació amb beneficis mutus.

El codirector Bas Dutilh ha destacat que el virus no sembla tenir cap benefici directe per a la salut humana: "Ara bé, hem trobat virus molt relacionats en mostres fecals de gorilles, micos i altres primats en el medi natural", per la qual cosa consideren que ha evolucionat al costat de l'espcie humana durant milions d'anys.

Muniesa ha assenyalat que sembla estar en una simbiosi habitual de l'intestí hum, "que no es veu afectat per canvis en l'edat --de fet, abunda en nens-- ni en la dieta", i la seva expansió geogrfica és el resultat dels moviments migratoris humans al llarg de tot el planeta.

MOSTRES A CATALUNYA

La contribució científica dels experts de la UB --de la qual destaca la tasca experimental duta a terme per la professora Cristina Garcia Aljaro, i en la qual també ha participat Joan Jofre-- s'ha centrat sobretot en caracteritzar mostres procedents d'aigües residuals de Catalunya i a seqüenciar diverses regions genmiques del crAssphage.

"En aquest treball global, l'aplicació de múltiples eines d'anlisis de les dades metagenmiques ha perms no només detectar aquest virus inslit en les diverses mostres, sinó també generar arbres filogentics globals i clústers d'informació a partir de les metadades obtingudes", han concls Muniesa, Jofre i Garcia Aljaro.




www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
© 2024 Europa Press. És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés