MADRID, 21 oct. (EUROPA PRESS) -
El Salvador, Hondures i Guatemala formen l'anomenat Triangle Nord, una porció de terreny enclavada entre el nord i el sud del continent americà marcada per la violència criminal, la feblesa de l'Estat i la pobresa de la seva gent i que ha cobrat actualitat per la caravana de migrants que marxa des de fa una setmana cap al 'somni nord-americà'.
Unes 1.300 persones van sortir el 13 d'octubre de San Pedro Sula, una ciutat hondurenya que entre 2012 i 2014 ha encapçalat el ránking dels llocs més perillosos del món. Han avançat per Guatemala, no sense dificultats, ja que un dels seus líders va ser detingut.
"A Hondures jo no tinc res a perdre i, si em va bé, tinc molt a guanyar", explica a BBC Wilson Funes, un jove de 28 anys que forma part de la caravana de migrants. El seu cas no és únic. D'acord amb un recent informe del Consell Noruec per als Refugiats (CNR), un de cada cinc hondurenys, salvadorencs i guatemalencs viu amb menys d'1,90 dòlars al dia, és a dir, en la pobresa i a només 90 cèntims de la pobresa extrema.
A l'asfíxia econòmica cal sumar una violència desenfrenada. El 2015, El Salvador va tenir el dubtós honor de convertir-se en el país més violent del món sense que hi hagués un conflicte armat en marxa. Va aconseguir la taxa rècord de 103 homicidis per cada 100.000 habitants, un nivell inèdit des de la guerra civil (1980-1992).
L'Observatori de la Violència de la Universitat Autònoma d'Hondures estima que, de mitjana, una dona és assassinada cada 17 hores al país. Dayana Àvila, de 24 anys, va ser a punt de formar part d'aquesta tràgica estadística. "Eren varis, estaven armats. Em van portar a una muntanya, em van violar i em van deixar gairebé morta", explica a BBC mentre fa camí cap als Estats Units.
EL 'NARCO' CENTROAMERICANO
Els experts situen l'origen de la violència en les organitzacions criminals. Les primeres 'maras' o colles sorgeixen a Los Angeles dels salvadorencs que havien fugit de la guerra civil els anys 80. El fenomen s'arrela a Centreamèrica quan els Estats Units els deporta una dècada després. Des de llavors han estès els seus tentacles per tota la societat.
Les organitzacions criminals s'han fet grans els últims anys gràcies al reforç de la lluita contra el narcotràfic a Mèxic, Colòmbia i el Carib, que ha redirigit les rutes de la droga cap al Triangle Nord. Segons dades dels Estats Units, el 90 per cent de la cocaïna que se sap que arriba al país ho fa a través de Centreamèrica.
De fet, el fiscal general dels Estats Units, Jeff Sessions, ha anunciat aquesta setmana la creació d'una força especial per capturar als criminals de pes internacional que actuen en terres nord-americanes. La 'mara' salvadorenca MS-13 és un objectiu prioritari.
Per combatre el fenomen, El Salvador, Guatemala i Hondures han adoptat polítiques de 'mà dura'. El més contundent ha estat el Govern de Salvador Sánchez Cerén, que després de la ruptura de la treva intervinguda per l'Església Catòlica entre les autoritats i les maras va llançar una ofensiva que es va saldar amb encarcelaciones massives de sicaris i lloctinents.
No obstant això, les presons estan controlades 'de facto' per aquestes bandes criminals, de manera que l'entrada a la presó dels seus membres no es tradueix en un debilitament dels mateixos sinó en majors esforços de reclutament al carrer. Un dels caladors són els col·legis. Allí, segons el CNR es capta a nens i adolescents dedicats al detall i a tasques de vigilància i informació.
"Les amenaces directes de les bandes criminals han provocat el tancament de col·legis o la cancel·lació de les classes. Com a resultat de la violència, els nens han de canviar de col·legi o abandonar", ha denunciat l'organització humanitària. Comença així un cicle de pobresa i violència del que és difícil escapar sense alternatives reals, adverteixen els 'think tanks'.
SENSE ESTAT
En la seva anàlisi, el Council of Foreign Relations explica que "unes institucions febles" i la corrupció han permès perpetuar aquest cicle. D'acord amb el Wilson Center, la impunitat aconsegueix cotes del 90 per cent tocant a activitats criminals. Transparència Internacional, per la seva banda, situa els tres països del Triangle Nord en la part baixa del seu índex global anticorrupció.
Una investigació periodística duta a terme en 2015 pel diari hondureny 'La Prensa' sostenia que els salvadorencs i hondurenys pagaven anualment 200 i 61 milions de dòlars, respectivament, en extorsió. El reportatge assenyalava com a víctimes predilectes els petits negocis de les zones més pobres.
"Hi ha hagut tanta penetració en l'Estat i tanta implicació de les forces de seguretat que és molt difícil pensar com ho faran sense algun tipus d'intervenció estrangera", opina l'expert regional Eric Olson, del Wilson Center, sobre una possible solució.
La veritat és que la comunitat internacional s'ha preocupat per la deriva centroamericana. Així, l'ONU i el Govern de Guatemala van acordar en 2009 crear un organisme conjunt d'investigació criminal, la CICIG. Però les seves acusacions contra l'ex president Otto Pérez Molina, que va haver de dimitir i està processat, i l'actual mandatari, Jimmy Morales, han fet que el Govern decideixi no prorrogar l'existència de la CICIG.
A Hondures s'ha fet un esforç similar amb la MACCIH, creada en 2010 per acord de l'Organització d'Estats Americans (OEA) i el Govern. No obstant això, fidel al patró regional, l'organisme està en dubte per destapar suposades irregularitats en la reelecció de Juan Orlando Hernández durant els comicis presidencials de 2017.
ÈXODE CENTROAMERICANO
Com a resultat d'aquest còctel explosiu, tres milions de persones depenen de l'ajuda humanitària en aquests tres països, alerta el CNR. Prop de 700.000 persones s'han convertit en desplaçats interns i vuit de cada cent sol·licituds d'asil cursades entre gener i juny de 2017 eren de salvadorencs, hondurenys o guatemalencs, segons dades de l'ONU.
El creixent flux migratori ha fet que els Estats Units s'impliqui cada vegada més en el Triangle Nord. Tant l'Administració de George W. Bush com la de Barack Obama van engegar programes per ajudar aquests països a combatre la pobresa, impulsar el desenvolupament i enfortir les seves institucions.
El Govern de Donald Trump manté ara com ara el programa dels Estats Units i el Banc Interamericano de Desenvolupament (BID) per promoure el comerç i la seguretat a El Salvador, Hondures i Guatemala, que es tradueix en injeccions anuals de milions de dòlars en les seves arques.
No obstant això, ja ha anunciat la retirada de l'Estatus de Protecció Temporal (TPS) a salvadorencs i hondurenys, per la qual cosa es calcula que en els propers anys uns 350.000 ciutadans d'aquests països perdran el seu dret legal a viure i treballar als Estats Units.
En paral·lel, el president nord-americà segueix endavant amb la seva promesa electoral d'aixecar un mur a la frontera amb Mèxic per tancar les portes del país als migrants centreamericans. Les obres ja han començat en alguns punts, encara que el Congrés encara veu llacunes financeres en el projecte.
En resposta a la caravana de migrants, Trump ha amenaçat Hondures i Guatemala amb tallar les ajudes i a Mèxic amb tancar la frontera. Així, els centreamericans es van trobar un desplegament policial sense precedents en la límit de Guatemala i Mèxic. Alguns es van llançar al riu Suchiate per avançar. "Mai hem vist res tan dramàtic", assegura a Reuters la coordinadora d'Agenda del Migrant, Eunice Rendón.
