CREU ROJA (CAMPAÑA 10.OBSERVATORIO POBREZA)
Demanen flexibilitzar la regularització per evitar la precarietat i la separació familiar
BARCELONA, 4 febr. (EUROPA PRESS) -
L'arribada de persones migrants procedents d'Hondures a Catalunya s'ha duplicat l'últim any a causa de la inseguretat i la "violència estructural" provocada sobretot per les maras i l'enduriment de la frontera dels Estats Units, segons han explicat a Europa Press entitats d'atenció a migrants, que han constatat que el perfil majoritari és el de dones soles.
Càritas Diocesana de Barcelona ha registrat un augment de més del 80% de l'arribada de persones hondurenyes --sobretot dones soles-- l'últim any, passant d'unes 200 el 2016 a més de 400 el 2017, mentre que el programa d'atenció a migrants i refugiats de Creu Roja de Catalunya ha vist més que duplicar-se les arribades d'aquesta procedència, amb 272 atesos el 2017 davant dels 104 de l'any anterior.
En la presentació de les dades de la Generalitat sobre migracions el 2017, el secretari d'Igualtat, Migracions i Ciutadania, Oriol Amorós, es va mostrar preocupat per l'augment d'aquest col·lectiu i la situació precària que l'envolta, i va alertar que fa uns anys va succeir el mateix amb dones procedents de Bolívia, i si no s'aposten per regularitzacions es repetiran els mateixos problemes de vulnerabilitat.
El Centre d'informació per a treballadors estrangers (Citi) de CC.OO. de Catalunya ha registrat també un augment de les persones procedents de Veneçuela i Hondures, ha explicat a Europa Press el responsable de Migracions del sindicat, Carles Bertran, que ha destacat que del segon país arriben persones en situació més precària i en molts casos es dediquen a fer feines de casa.
Entre els usuaris del servei, les dones d'Hondures són el principal col·lectiu amb feina, amb 271 usuàries el 2017 --davant de 36 homes hondurenys--, amb els homes del Marroc en segona posició (161); però les hondurenyes lideren també el treball irregular, amb 197 en aquesta situació, davant de 30 homes del mateix país, i seguides per les dones de Colòmbia (89).
"CONDEMNA" A L'ECONOMIA SUBMERGIDA
"Són les últimes que acaben d'arribar i les que accepten pitjors condicions", ha explicat Bertran, que ha afegit que hauran d'esperar tres anys a rebre la documentació de l'arrelament social i regularitzar la seva situació --pel que necessiten un contracte fixe de 40 hores setmanals durant un any, o dos ocupadors i 30 hores en el cas de feines de casa--.
Aquests tres anys acaben suposant "una condemna" que les obliga a treballar en l'economia submergida, davant les dificultats de trobar feina, fet que se suma que hauran d'esperar un any més a reagrupar-se amb els seus familiars i fills, per la qual cosa el sindicat és favorable a flexibilitzar els mecanismes de regularització per evitar l'explotació laboral i la separació.
Amorós va alertar que són separacions molt doloroses per a la família, i acaben sent perjudicials per a tota la societat perquè quan arriben els fills sent adolescents pateixen més fracàs escolar que quan són més petits.
La responsable de Migració de Càritas de Barcelona, Imma Mata, ha reflexionat en declaracions a Europa Press sobre que la violència, extorsions i xantatges són el principal motiu d'arribada, i moltes opten per Espanya perquè poden accedir-hi com a turistes, i en major mesura des que s'ha endurit la frontera dels Estats Units.
SOL·LICITANTS D'ASIL
"L'angoixa que els queda és brutal", ha destacat, per la qual cosa l'entitat, a més d'ajudar-los a cobrir necessitats bàsiques --perquè arriben sense recursos-- també les acompanyen en la inserció laboral i reben suport emocional, ja que moltes són dones soles que han deixat allí a fills i pateixen per la separació, una tasca com la que fa Creu Roja.
Des de Creu Roja també han constatat aquesta fugida de les maras, les amenaces i les agressions a familiars, i l'entitat ha observat que en alguns casos són sol·licitants d'asil --als quals l'ONU va recomanar donar-los asil polític, així com als salvadorencs--, sobre el que ha apuntat que el 2017 han crescut les arribades de refugiats des de l'Aeroport de Barcelona - El Prat, el Port de la ciutat i la frontera de La Jonquera (Girona).
