MADRID/BARCELONA 8 març (EUROPA PRESS) -
Investigadors de l'Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal) i l'Erasmus Medical Center de Rotterdam (Països Baixos) ha descobert una associació entre l'exposició residencial a la contaminació atmosfèrica durant l'embaràs amb anomalies cerebrals que poden contribuir a una reducció en la capacitat cognitiva dels nens en edat escolar.
A més, els resultats de l'estudi que publica la revista 'Biological Psychiatry' mostren que els nivells de pol·lució associats a les alteracions cerebrals estaven dins dels valors considerats com a segurs.
La investigació va desvetllar dificultats en el control inhibidor, l'habilitat de regular l'autocontrol i el comportament impulsiu, la qual cosa s'associa amb problemes de salut mental com el comportament addictiu i el trastorn per dèficit d'atenció i hiperactivitat (TDAH).
D'igual manera, l'exposició a partícules fines durant la vida fetal es va associar amb una escorça cerebral més fina a diverses regions de tots dos hemisferis, un dels factors que permetrien explicar les deficiències observades en el control inhibidor.
L'estudi es va basar en una cohort poblacional a Holanda per estudiar dones embarassades i els seus fills, avaluant els nivells de contaminació atmosfèrica residencial durant la vida fetal de 783 nens de tots dos sexes.
Les dades es van obtenir a partir de campanyes de monitoratge de l'aire, i van incloure nivells de diòxid de nitrogen i de partícules gruixudes i fines. D'altra banda, la morfologia del cervell es va avaluar a partir d'imatges de ressonància magnètica realitzades quan els nens tenien entre 6 i 10 anys.
La relació entre exposició a partícules fines, alteracions estructurals del cervell i control inhibidor es va observar tot i que els nivells residencials de partícules fines no van excedir els límits establerts per la Unió Europea, excepte en el 0,5 per cent de les dones. Així mateix, de mitjana els nivells residencials de diòxid de nitrogen es van situar just en el límit de seguretat.
Aquestes troballes complementen estudis previs que associen nivells 'acceptables' de contaminació atmosfèrica amb altres complicacions, incloent deterioració cognitiva i creixement fetal.
NO HI HA GARANTIA QUE LA CONTAMINACIÓ ACTUAL SIGUI SEGURA
"No podem garantir que els nivells actuals de contaminació a les nostres ciutats siguin segurs", ha asseverat la investigadora Mònica Guxens, coordinadora de l'estudi i investigadora d'ISGlobal i de l'Erasmus University Medical Center.
Això es deu al fet que el cervell del fetus és particularment vulnerable, ja que encara no ha desenvolupat els mecanismes per protegir-se de les toxines ambientals o eliminar-les.
"Encara que les conseqüències clíniques d'aquestes troballes a nivell individual no es poden quantificar, altres estudis existents fan pensar que els retards cognitius a edats primerenques podrien tenir conseqüències considerables a llarg termini, incloent un major risc de trastorns mentals i un menor rendiment acadèmic, donada la ubiqüitat de l'exposició", assenyala Guxens.
