Reflexiona sobre l'honor i la paraula en una pel·lícula que dirigeix i protagonitza
BARCELONA, 20 abr. (EUROPA PRESS) -
El cineasta suís Vincent Perez dirigeix i protagonitza la pel·lícula 'Asunto de honor', ambientada en els duels prohibits de la París de finals del segle XIX i que es presenta aquest dissabte en el 8è Festival Internacional de Cinema de Barcelona Sant Jordi (BCN Film Fest): "Els mestres d'armes eren considerats samurais, venerats, eren els Marvel de l'època".
En una entrevista d'Europa Press, Perez ha remarcat que un dels temes que volia tractar era "què vol dir avui honor i què és l'honor realment", i ha remarcat que, tot i que sigui una qüestió de reputació, al principi és una cosa amb un mateix.
En 'Asunto de honor', que preveu que s'estreni als cinemes espanyols a la tardor, els duels estan prohibits però continuen sent l'última opció per defensar l'honor, i el mestre d'esgrima Clément Lacaze (Roschdy Zem) es veu embolicat en una espiral de violència destructiva arran de la mort del seu nebot a mans d'un militar (Vincent Perez).
Ha remarcat que el seu pare, espanyol, li va ensenyar la noció de 'paraula d'honor' en la qual creu: "Algú que perd la seva paraula és un home sense honor. Em sembla que és molt just, molt exacte".
Un altre dels temes que tracta el film és el combat i la idea d'esport en una època que és l'inici de l'ocàs del duel pròpiament dit, que "pràcticament va parar" entre la Primera i la Segona Guerra Mundial, i el sorgiment de l'esgrima com a competició.
Ha subratllat que també és una pel·lícula sobre la força de la paraula, i ha assenyalat que si es treu el sentit de la paraula "no queda gaire més en la societat o en l'individu", i ha remarcat que la societat actual tendeix a perdre allò fonamental.
Ha explicat que tots els personatges que apareixen en la pel·lícula tenen en comú "una guerra perduda" i com estan sumits en plena reconstitució, la qual cosa els porta a afrontar els duels com una manera de reconstruir-se.
En un món tan masculí, sorgeix amb força el personatge de Marie-Rose Astié (interpretat per Doria Tillier), una dona que va crear la primera lliga femenina d'esgrima, va lluitar en duel en diverses ocasions i va defensar els drets de les dones a finals del XIX.
Ha explicat que en el seu estudi sobre aquesta època, que els mestres d'armes eren venerats, va trobar la figura d'Astié, traçant un paral·lelisme entre el moment actual i les dones pioneres que "han fet anar desplaçant la línia des de fa més d'un segle", i ha defensat que les pel·lícules han de ser un ressò del present.
"UN MÓN QUE CANVIA"
El director ha remarcat que en la pel·lícula hi ha molt present, si bé de manera invisible, la noció d'"un món que canvia", en un moment d'arribada de l'electricitat, la qual cosa també atorga a la pel·lícula d'un aire de western.
"Parlem d'un món que canvia amb l'arribada de l'electricitat. Avui és l'arribada de la intel·ligència artificial", ha remarcat Perez, que ha volgut dotar d'un gran realisme els duels en la pel·lícula a través d'una profusa documentació.
Ha remarcat que per a aquests duels "més o menys tolerats, però ja prohibits" en l'època han hagut de trobar la dramatúrgia adequada i buscat diferents maneres de filmar-los.
Perez ha assenyalat que li encanta compaginar la seva faceta d'actor i director --en aquesta pel·lícula s'hi suma, a més, la de guionista--, i ha considerat que pot deixar una marca "una mica més íntima i personal" a través de les pel·lícules que escriu.
Preguntat pel moment que viu el cinema europeu actual, ha remarcat que hi ha meravelles, nous grans realitzadors i directores que estan ocupant un lloc molt important, i ha destacat pel·lícules com 'Anatomia d'una caiguda', de Justine Triet.
Ha explicat que continua creient en la importància de veure les pel·lícules en la gran pantalla, ja que una pel·lícula "canvia la vida, revela coses profundes", i en un cinema, fora de la comoditat de la llar, s'està més receptiu a la idea de canviar i transformar a través d'un film.
