Publicat 20/01/2015 16:03

Villalobos novel·la el record d'un excèntric pintor mexicà que va caure en l'oblit

El autor Juan Pablo Villalobos
EUROPA PRESS

El llibre inclou una lectura política sobre les desaparicions del país

BARCELONA, 20 gen. (EUROPA PRESS) -

L'autor mexicà Juan Pablo Villalobos recupera en la seva tercera, novel·la 'Te vendo un perro', la figura d'un excèntric pintor oblidat que aprofita per relatar amb humor la vida i l'art de Mèxic en els últims 80 anys, segons ha descrit aquest dimarts a la presentació del llibre, publicat per Anagrama.

Es tracta d'una història que Villalobos porta 11 anys volent escriure --des que va arribar a Barcelona el 2003--, i que ha abordat després d'una desena de versions descartades, en haver trobat, finalment, un estil propi amb les seves dues novel·les anteriors, publicades també a Anagrama.

L'autor, que ha confessat sentir predilecció pels escriptors i artistes excèntrics, salda així els comptes amb la seva infantesa i fa servir un pintor, avi d'un amic de la seva infància, Manuel González Serrano --la vida del qual ha investigat-- per reflexionar sobre la memòria i l'oblit i els cànons artístics, que es mouen i que fan que ara sigui acceptat el que abans era anticanònic.

Per això, ha creat el personatge de Teo, un 'taquero' jubilat de 78 anys que passa els dies amb un grup d'ancians, i recorda la vida del pintor, amb el qual tenia relació, i que de passada relata també els successos artístics i polítics de Mèxic.

Villalobos ha explicat que la clau per donar forma a la novel·la va ser situar el personatge del pintor en un pla marginal de la narració, paral·lel al que va viure en l'àmbit artístic.

En la mateixa línia, ha volgut incloure com a personatges secundaris, gairebé anecdòtics, alguns dels pintors que llavors eren aclamats i posats a primera línia, com Frida Kahlo i Diego Rivera.

EL QUE NO SABÍEM QUE SABEM

El títol 'Te vendo un perro' surt d'una expressió, que significa canviar de tema dràsticament, que a Villalobos li agrada en particular i que va descobrir que només s'utilitza a la seva família o al seu poble --i no a tot el seu país natal, com creia--.

En el relat, un personatge intenta vendre un gos mort com a carn per a una 'taqueria' i, justament, l'autor ha explicat que a Mèxic es diu que un taco ha de ser de gos quan un lloc està molt brut o sap greu.

L'expressió li ha servit, també, "per parlar de les coses que no sabíem que sabem: potser tots hem menjat tacos de gos, però no ho sabem", ha revelat.

LES DESAPARICIONS A MÈXIC

La novel·la té també una lectura política, que converteix en sarcasme i ironia el seu to humorístic, i usa el personatge d'un repartidor de supermercat que desapareix per retreure el tema de les desaparicions sense investigar i els morts en fosses comunes que tenen lloc a Mèxic, com els recents fets del cas d'Iguala, que l'han portat a les portades internacionals.

"Els fets d'Ayotzinapa estaven anunciats. Són la conseqüència lògica de la descomposició de l'Estat mexicà --ha descrit-- en què, a més, el poble s'ha acostumat que la policia no investigui les desaparicions", ja que sovint els cossos policials descarten treballar en aquests casos sota la suposició que "alguna cosa haurien fet" o tindrien relació amb narcotraficants.




www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
© 2024 Europa Press. És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés