Publicat 19/02/2015 14:10

Viggo Mortensen: "M'agraden els llibres i m'agrada descobrir"

D.Villar,  Viggo Mortensen y F.Bossert
EUROPA PRESS

Rescata de l'oblit el fotògraf etnogràfic Max Schmidt amb l'edició del llibre 'Hijos de la selva'

BARCELONA, 19 febr. (EUROPA PRESS) -

L'actor i editor Viggo Mortensen ha assegurat aquest dijous: "M'agraden els llibres i m'agrada descobrir", a la presentació del llibre 'Hijos de la selva. La fotografía etnográfica de Max Schmidt' que el seu segell Perceval Press ha editat per rescatar de l'oblit el fotògraf alemany, amb textos de Federico Bossert i Diego Villar.

"Els llibres no són una part tan diferent. Si has d'elegir algun mitjà artístic, entre pintura, actuacions teatrals, cinema o escriure poesia, jo no les separaria", ha dit l'actor en roda de premsa al Museu Blau de Barcelona, on ha considerat aquestes expressions com diferents formes d'interpretar la realitat.

Segons ha explicat, la seva editorial va començar el 2002 i el nom respon al mite del cavaller llegendari Perceval assegut a la taula rodona del Rei Artús: "Hi ha un moment en una de les històries on arriba a un bosc amb uns companys i allà decideixen cadascun on han d'anar i elegir el camí que més els interessa".

Això explica que hagi optat per rescatar un personatge com Schmidt (1810-1901): "És el que m'interessa com a editor. Busco publicar coses que normalment no es publicarien, o que no es publicarien com els autors volguessin que es publiquessin".

UN LLIBRE "SINGULAR"

Mortensen ha defensat aquesta obra com un llibre "singular i gran qualitat de materials", semblant a un regal que t'agrada donar-li a un amic, i que a més té una important base acadèmica, ja que ell i els autors es van submergir en la vida de Schmidt, donant com a resultat un compendi d'imatges i textos de les seves expedicions entre 1900 i 1935 al Mato Grosso i Gran Chaco del Brasil i Paraguai.

Primerament, van intentar rescatar els papers, quaderns i llegat de l'etnògraf que van quedar després que fossin cremats pels seus cercles pròxims per por que fossin un focus de contagi de la lepra, malaltia de la qual aquest va morir.

Branislava Susnik va ser qui va sistematitzar aquests materials --i centrarà un segon llibre--, i després de constatar-lo, Mortensen i el seu equip van veure que aquesta informació tenia un interès "científic, artístic i acadèmic", ja que les fotos són increïbles i boniques, ha comentat.

"Vam fer una selecció de les fotografies. Vaig embolicar les plaques de vidre, me les vaig emportar embolicades en un drap als Estats Units com si fossin un nadó", ha relatat l'actor, que després les va fotografiar en alta resolució digital per poder-les reproduir en el llibre.

El resultat és un text acadèmic amb un relat d'aventura sobre la vida d'un home molt especial, ha definit Mortensen, que ha assegurat que l'etnògraf va aconseguir viure en un ambient de pau i acceptació: "Sembla un home feliç. Em dóna una mica d'enveja la seva senzillesa".

Preguntat sobre si aquest personatge seria susceptible de ser emportat al cinema, Mortensen ha assegurat que és increïble, interessant, amb un viatge ple de cops barroers i mala sort, el que fa que siguin "coses de pel·lícula, és veritat que podria ser-ho", de manera que ha regalat aquest llibre al director de la pel·lícula 'Jauja', Lisandro Alonso, que ja està somiant a realitzar algun conte boig al Brasil, ha dit.

"Tindrà alguna cosa a veure amb la història real, però mai serà la història real ni correcta sobre Schmidt, només la inspirarà", ha puntualitzat l'actor.

UN ETNÒGRAF RENOVADOR

El coautor Diego Villar ha expressat que la visió de Schmidt ha estat renovadora per a l'època en oposar-se a una mirada colonial, i ha definit l'etnògraf com un "alemany flac i desmanegat", que tot i això ha tingut un paper fonamental en aquesta disciplina.

Per la seva banda, el coautor Federico Bossert ha explicat que el llibre dóna a conèixer 90 fotografies que es conserven al Museu Etnogràfic Andrés Barbero de Paraguay amb un valor etnogràfic important que permeten tenir una visió privilegiada de les condicions de vida del Gran Chacho i Mato Grosso en l'època.

Ha destacat que aquell treball de camp conté no només un projecte científic, sinó "anhels íntims i personals", que es resum en la vivència de la soledat i la convivència amb els indígenes, tot això de la mà d'una figura quixotesca.

Per la seva banda, l'arqueòleg Jordi Serrallonga ha defensat que es tracta d'un llibre magnífic, i ha comentat que el Museu Blau simbolitza l'esperit de va treballar que va representar el fotògraf: "Es va allunyar de la visió colonial dels exploradors de l'època".




www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
© 2024 Europa Press. És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés