Descobreix la difícil relació de l'artista amb el seu pare i amb les dones
BARCELONA, 21 maig (EUROPA PRESS) -
El jove nord-americà Michael Damiano ha estat l'escollit pel destí i per Miquel Barceló per revelar els secrets secrets de la seva vida, ja que amb només 21 anys va començar sense moltes pretensions una investigació sobre l'artista mallorquí que el va portar a conviure amb ell i a conèixer tots els seus secrets.
Fruit d'aquesta inesperada experiència ha vist la llum el llibre 'Perquè la vida no basta' (Anagrama/Empúries), que Damiano, que ara té 25 anys, presenta encara amb certa incredulitat, per haver conegut tan de prop un dels pintors espanyols vius més cotitzats del moment.
Tot va començar amb una beca de la Universitat de Georgetown per escriure "el típic assaig que ningú hagués llegit", així que aviat es va adonar que aprendria més sobre l'obra --i especialment sobre la vida-- de Barceló compartint unes cerveses amb la gent que millor el coneix que rellegint saberuts assajos crítics sobre el seu art.
A Barcelona va conèixer al galerista Artur Ramon i a Mallorca va viure al pis de Toni Amengual, amic íntim i ajudant de Barceló als 90, però aquest cúmul d'"accidents", com diu Damiano, van prendre una dimensió considerable gràcies a Xavier Mariscal.
El dissenyador el va posar en contacte directe amb Barceló de la manera més directa, l'hi va passar al telèfon, sense més; el jove va reaccionar com va poder i al cap de poc ja tenia a la butxaca una invitació per assistir a la inauguració de la Cúpula de les Nacions Unides a Ginebra, l'obra més ambiciosa de l'artista i on finalment el va conèixer en persona.
A partir d'aquí la peculiar investigació de Damiano es va accelerar: Barceló el va invitar a viure al pis que té a sobre del seu taller, a París, i li va presentar el seu cercle més pròxim; el seu poderós marxant Bruno Bischofberger, la seva dona Cecil i les seves filles, els seus amics, però també els seus enemics.
"Em deia: 'No vull saber res d'aquest home', i després em donava el seu número de telèfon", assegura encara sorprès Damiano, que sobretot destaca la generositat que ha tingut Barceló a mostrar-li els seus quaderns i els seus diaris dels últims 30 anys, que ningú havia llegit fins aleshores.
A través d'aquests escrits tan personals --la majoria en francès--, el jove va descobrir les difícils relacions que l'artista va tenir amb el seu pare, un senyor de Felanitx molt seriós i tradicional que va tardar 20 anys a comprendre que el seu fill podia guanyar-se la vida venent quadres.
Després de molt temps pensant que el seu fill era "un traficant de drogues o alguna cosa així", un dia, el seu pare es va convertir i va començar a parlar de Picasso, de Matisse i de Cézanne i va passar a ser fan absolut del seu fill, així que la història, recorda Damiano, ha acabat bé, perquè van passar els últims anys de la seva vida molt units.
Una mica més delicat és el capítol dedicat a les dones, i a l'impacte que les seves ex han tingut sobre la seva obra: Barceló va deixar de fer pintures blanques i va començar la sèrie sobre la tauromàquia perquè una nòvia li va dir que el seu estil s'estava quedant "petrificat".
UN CARÀCTER "VAMPÍRIC"
L'autor de 'Perquè la vida basta' justifica el títol pel caràcter arrasador, insaciable i "vampíric" de Barceló, que tot i que mai vol fer mal a ningú, xucla l'energia d'altres sense adonar-se'n, segons la seva opinió i com ja el va advertir la seva dona.
"Sense voler ser-ho, és molt seductor", assegura Damiano, que també el descriu com tímid i solitari, però al mateix temps molt normal, allunyat de l'estereotip de l'artista turmentat, i remarca que tot el que fa és per la pintura.
Damiano (Nova York, 1986) viu a Washington D.C i després d'aquesta desconstrucció del mite ja prepara un altre llibre de no ficció, tot i que no descarta tornar a la vida de Barceló en el futur; de moment, segueixen en contacte.
