BARCELONA, 16 ago. (EUROPA PRESS) -
Carlos Andrés Valencia González, un colombià de 38 anys que viu a Barcelona, va presenciar l'atemptat gihadista del passat 17 d'agost a la Rambla, on la furgoneta blanca conduïda per Younes Abouyaaqoub va realitzar un atropellament massiu, i un any després encara afirma: "No em sento preparat per tornar-hi per iniciativa pròpia".
Ha explicat en una entrevista d'Europa Press que només ha trepitjat el lloc per participar en un documental i que tornarà per assistir als actes de commemoració i homenatge a les víctimes de l'atac aquest divendres, tot i que encara no ha fet l'intent de tornar-hi sol, atès que ho evita i pràcticament no surt de casa seva.
Aquell dia descendia des de la plaça de Catalunya per la Rambla després de sortir del metro quan va sentir cops secs i gent cridant, i va veure que el vehicle se li llançava damunt a "una velocitat impressionant", moment en el qual va aconseguir tirar-se dins d'un dels quioscs.
"La furgoneta va colpejar el quiosc i en va caure part de l'estructura", la qual cosa li va provocar ferides al colze i a l'espatlla del braç dret que en l'actualitat li impedeixen treballar en ser dretà.
No va quedar atrapat i, després que els serveis d'emergències l'atenguessin, es va refugiar en un local prop del Mercat de la Boqueria al costat de més persones, on agents dels Mossos d'Esquadra armats els van informar que havien sofert un atemptat i que havien de protegir-se i tancar-se per evitar que algun terrorista "s'amagués entre la multitud".
Va sortir del lloc a altes hores de la nit entre el dia 17 i el següent, encara amb la impressió i l'impacte d'haver vist "gent pràcticament morta" al seu costat.
"VA SER UN CAOS"
"Al principi la gent cridava, plorava, corria d'un costat cap a un altre. Va ser un caos, i ja després de diverses hores, el que es veia era l'angoixa", relata un any després.
Des de llavors ha evitat la Rambla, mentre que encara assisteix a psiquiatria, i per poder dormir i no patir atacs d'ansietat intenta romandre tranquil i ha de prendre medicació.
Ha indicat que de vegades intenta reduir la dependència dels fàrmacs, però que en aquestes ocasions li venen tots els records, pateix depressió, té ganes de plorar i pensa en les seves dues filles, que són a Colòmbia: "Em ve el record que en algun moment puc perdre-les i no tornar a veure-les".
PROCÉS PER LA CONDICIÓ DE VÍCTIMA
Després de patir l'atemptat, el Consolat colombià el va ajudar a realitzar els tràmits necessaris per "demanar la indemnització" corresponent, mentre que des de la Generalitat li van estar trucant els tres primers mesos per seguir el seu cas i evolució.
Malgrat tot, manté obert un procés perquè el Ministeri de l'Interior el reconegui com a víctima d'un atemptat terrorista, condició que li ha estat denegada en diverses ocasions, ha lamentat.
Davant els debats polítics relacionats amb els atemptats, ha declarat que "tant la política com la situació religiosa han d'anar a un costat" i ha defensat la unió de tots els ciutadans independentment de la ideologia.
"Ens afecta al partit d'un i al d'un altre. Hi va haver moltes víctimes i polititzar això no seria digne", ha manifestat, sobre l'atemptat.
