Actualitzat 21/01/2021 18:40

Vicenç Villatoro completa la seva trilogia sobre la migració i la identitat amb 'La casa dels avis'

Vicenç Villatoro
EUROPA PRESS - Archivo

Tracta sobre els que van decidir quedar-se, després d'abordar els que van emigrar i els que van tornar

BARCELONA, 21 gen. (EUROPA PRESS) -

L'escriptor i periodista Vicenç Villatoro completa amb 'La casa dels avis' (Proa) el seu tríptic narratiu sobre la migració i la identitat, que va iniciar amb 'L'home que se'n va' i 'El retorn dels Bassat', amb la història dels seus avis materns.

"És la tercera pota" d'un tríptic amb el qual explora la identitat i la migració, ha explicat aquest dijous Villatoro en una roda de premsa telemàtica, en què a 'L'home que se'n va' va explorar com el seu avi patern va decidir emigrar des del seu poble de Còrdova, a 'El retorn dels Bassat' la voluntat d'una família de tornar i a 'La casa dels avis' l'arrelament i la decisió de no anar-se'n.

Ha explicat que des del seu primer llibre, 'L'evangeli gris', la frase d'inici era 'I si marxessis', de manera que la migració sempre ha estat present, i que al 2007, set anys abans de la publicació del primer llibre d'aquesta trilogia, ja va tenir la "necessitat narrativa" de dur-la a terme.

A 'La casa dels avis', Villatoro ressegueix la vida dels seus avis materns, des de la casa familiar de Canet de Mar (Barcelona) a la convulsa Terrassa (Barcelona) de la Guerra Civil i la postguerra a través dels ulls d'una parella catalanista i republicana que no renuncia a viure a la seva ciutat malgrat que "el seu món ha desaparegut" després de la contesa bèl·lica.

Ha assenyalat que 'La casa dels avis' comparteix temàtica i gènere amb les anteriors, com també la minuciositat i el detall, i que amb la trilogia es compon el fris d'"una explicació del segle XX" i en aquest detallisme aporta aspectes per entendre la societat catalana complexa i rica en relacions.

"La suma de les tres explica una història col·lectiva, mundial. Hi havia un món abans de la guerra, hi va haver una gran tempesta i els que havien viscut abans que tingués lloc han de recompondre la seva vida", ha assenyalat.

"NO ES POT FER TRAMPES"

Quan li han preguntat sobre el tractament dels personatges perquè són membres de la família, ha dit que intenta escriure amb simpatia tots els personatges, però que "no es pot fer trampes" i s'ha de suspendre el pudor, i ha afirmat que les seves obres expliquen el procés de migració des d'una perspectiva més psicològica que sociològica.

Per ell, la migració té un gran interès i cada gènere té les eines per afrontar-la, motiu pel qual ha apostat per una experiència narrativa i una "aproximació emocional", que el porta a mirar de destriar per què el seu avi matern torna de França un cop s'exilia després de la guerra i ho atribueix a l'arrelament familiar al lloc de naixement.

Ha assenyalat que el fet que una part del llibre es desenvolupi a Terrassa també ha permès reflectir un microcosmos "extrem", perquè si l'acció de la guerra a la ciutat no va tenir gaire pes, sí que en va tenir els anys anteriors i posteriors amb unes posicions més aferrissades.

Villatoro ha dit que el llibre no és un pamflet, però que tampoc no "es renta les mans" i que hi ha un posicionament en l'escriptura, a més d'assenyalar que ha dut a terme una documentació profunda i que les fotografies que acompanyen el llibre són més text que il·lustracions.




www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
© 2024 Europa Press. És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés