BARCELONA, 29 oct. (EUROPA PRESS) -
La Fundació Joan Miró de Barcelona revisa el "vibrant" surrealisme britànic de la mà de la fotògrafa americana Lee Miller (1907-1977) i la seva obra, a l'exposició 'Lee Miller i el surrealisme a Gran Bretanya', que podrà veure's fins al 20 de gener, i que inclou fins a 200 peces.
En roda de premsa aquest dilluns, el director de la Fundació Joan Miró, Marko Daniel, ha destacat que l'exposició reconstrueix un dels moments menys coneguts del surrealisme i revela les connexions entre els artistes dels anys 30 i 40 del segle passat i la xarxa surrealista internacional.
Tot això gira entorn de l'"apassionant" biografia de Miller, fotògrafa pionera en connectar art, moda i periodisme, una obra que per primera vegada es posa a dialogar amb pintures i escultures dels seus contemporanis.
Entre elles, s'hi troben dibuixos, pintures, objectes i escultures dels surrealistes més destacats del cercle surrealista internacional com Max Ernst, Leonora Carrington, Man Ray, Salvador Dalí, Georgio de Chirico i Joan Miró.
FOTÒGRAFA PIONERA
Es tracta de la primera exposició que investiga el paper pioner exercit per la fotògrafa, i el seu relat es desplega en episodis cronològics, repartits en nou àmbits entorn de la seva biografia: primer com a musa i model, i després com a fotògrafa de guerra, de moda i d'art.
Daniel ha destacat que va caracteritzar la carrera de Miller el fet "no acceptar les normes", la qual cosa fa que no es pugui captar la seva diversitat creativa i el seu geni i es converteixi alhora en una artista contemporània.
De fet, ha reivindicat la seva vigència quan es compara l'exposició dels joves davant les xarxes socials i els posats en aquestes, i s'observa el seu paper com a "precursora" d'aquesta manera d'entendre les xarxes i d'entendre's a si mateixa com a artista, generant un relat en el qual la personalitat va formar part del relat artístic.
"EXPERIÈNCIA COMPARTIDA"
La comissària de l'exposició, Eleanor Clayton, ha recordat que la fotògrafa era la musa de molts artistes de l'època, amb els quals es van produir connexions artístiques molt productives, i de fet l'exposició reuneix aquesta "experiència compartida".
Aquell "context holístic" va donar lloc a una biografia remarcable d'influències compartides i pintures de guerres creant un món fantàstic, que també va tenir temps per a la reflexió entorn del cos femení, i va crear marcs fotogràfics plens de misteri.
En aquest context d'influències, Joan Miró va mantenir un contacte permanent amb aquest cercle i va establir una estreta relació amb Miller i el seu marit, l'artista Roland Penrose, que va culminar el 1964 amb una exposició a la Tate Gallery.
L'exposició és una producció de The Hepworth Wakefield en col·laboració amb la Fundació Miró, que presenta a les sales una versió ampliada amb la contribució de Martina Millà, Teresa Montaner i Sònia Villegas.
Concretament, la versió ampliada compta amb dibuixos, pintures i fotografies d'artistes com Pablo Picasso, Maruja Mallo, Francis Picabia i Daura Maar, entre d'altres.
