BARCELONA 20 oct. (EUROPA PRESS) -
Investigadors del Vall d'Hebron Institut de Recerca (VHIR) han desenvolupat una nova tècnica que podria utilitzar-se per monitorizar pacients i avaluar el potencial terapèutic i la toxicitat de tractaments.
En concret, han establert una nova metodologia que permet determinar metabòlits a diferents tipus de cèl·lules de sang perifèrica de forma senzilla i reproduïble, i, per validar la tècnica, han realitzat un estudi sobre l'efecte dels tractaments amb nanopartícules d'or, publicat a la revista 'PLOS One'.
L'investigador principal del grup d'investigació en Imatge Mèdica Molecular del VHIR, J.Raul Herance, ha afirmat: "Una vegada validada la tècnica l'hem utilitzat per nanomedicina i estem duent a terme estudis en obesitat, diabetis i altres patologies i els resultats són molt prometedors", ha explicat el centre en un comunicat aquest divendres.
RESSONÀNCIA MAGNÈTICA NUCLEAR
Aquesta nova metodologia es basa en la utilització de la ressonància magnètica nuclear (RMN), en lloc del procediment emprat actualment per determinar els metabòlits de cèl·lules de sang perifèriques --com granulòcits, neutròfils i eritròcits, entre d'altres--, l'espectrometria de masses.
La RMN permet reutilitzar la mostra per a posteriors anàlisis --mentre que l'espectrometria de masses la destrueix-- i facilita la determinació estructural dels metabòlits --en lloc de proporcionar informació estructural limitada dels metabòlits, que complica la seva caracterització, com la segona--.
Es tracta d'un procediment ràpid, de poques hores, i que amb un nombre reduït de mostres permet obtenir resultats concloents a causa de la multiplicitat d'anàlisi.
"Hem estat pioners en utilitzar la RMN en cèl·lules sanguínies, que fins ara s'havia utilitzat en fluids (plasma, orina i saliva)", segons Herance.
Ha destacat que la cerca de biomarcador en diferents tipus cèl·lules de sang perifèrica suposa un camp amb un gran potencial, ja que aquestes cèl·lules moltes vegades són mirall del que està succeint en el cos com a conseqüència d'una patologia concreta.
Aquest estudi s'ha dut a terme en col·laboració amb la investigadora Martina Palomino-Schätzlein, del Centre d'Investigació Príncep Felip (València), i ha comptat amb la participació de professionals d'altres centres d'investigació espanyols.
El treball ha validat el potencial de la tècnica per avaluar tractaments mitjançant un estudi amb nanopartícules d'or, ja que la nanomedicina és una disciplina que té la necessitat de tenir la seva disposició tècnica que facilitin la seva traslacionalitat a la clínica, que és un dels seus principals esculls.
Els investigadors van observar com diversos compostos d'or estabilitzats amb diferents components afectaven de forma diferent les cèl·lules de sang perifèrica: en concret, els compostos que estaven descrits com més tòxics eren els que més canvis provocaven en els metabòlits i que afectaven molt a nivell mitocondrial, cosa que no passava amb els compostos menys tòxics, és a dir, més biocompatibles.