BARCELONA, 14 oct. (EUROPA PRESS) -
La veu femenina ha estat la gran protagonista de les novel·les presentades al Premi Planeta de Novel·la 2018, ha detallat aquest diumenge en roda de premsa el membre del jurat Juan Eslava Galán.
"La Guerra Civil i la novel·la històrica estan perdent una mica de terreny cap a novel·les d'orientació femenina", ha detallat Eslava, que ha destacat el creixement d'una nova novel·la social.
Al seu judici, es tracta un tipus de novel·la "que s'apropa a la visió de la dona en la societat i a algunes vicissituds actuals".
Ha considerat que en aquestes novel·les la veu de la dona està enormement present "fins i tot quan el narrador és un home", i es troba present com a veu narradora i veu dels personatges de les novel·les.
Rosa Regàs ha assenyalat que els membres del jurat no saben si els autors són homes o dones, alguna cosa que poden detectar per experiència, encara que "cada vegada és més difícil endevinar"; però ha destacat que la veu femenina està més present encara que el narrador sigui un home.
Ha celebrat que això es deu al fet que s'avança cada vegada més cap a la igualtat, des del punt de vista social, però també "des del punt de vista del propi placer de la vida".
També del jurat, Carmen Posades, ha citat certa tendència a la primera persona perquè dóna un plus de credibilitat i de complicitat amb el lector, però ha considerat que això no reverteix en el talent de qui escriu.
DEU NOVEL·LES FINALISTES
En les deu novel·les finalistes també s'ha donat d'alguna manera aquesta presència de la veu femenina: la història 'L'adéu', de Sandra Glasser (pseudònim) és una història de lluita, superació i supervivència de tres generacions que "demostra l'evolució de la imatge social de la dona".
La novel·la 'Violència de gènere', de Paulina Ayerza (pseudònim), versa sobre les relacions lèsbiques d'una pintora argentina i una sofisticada parisenca; 'Mirant a un cel silenciós', d'Elena Francis (pseudònim) és un thriller de ciència ficció en la qual succeeix el bloqueig dels ordinadors a l'estil d'una epidèmia, i 'L'ascens', de James Sussex, explica l'ascens fulgurant d'una dona en un món d'homes immersos per la lluita política.
La història 'L'art de la fugida', de Daniel Tordera, és una distopía de ciència ficció on els personatges s'aixequen en una habitació tancats amb una caixa i tres bales i han de morir per pròpia voluntat; mentre que en 'Els perdedors', de María Díez, està protagonitzada per una detectiu privada especialitzada en infidelitats.
'L'ombra del cirerer', de María Díez, és una novel·la policíaca que reflecteix l'asfíxia social que acompanya a la maternitat quan una mare se suïcida després d'assassinar la seva filla, i 'Mat' viatja a la València del segle XVI on un home troba el primer còdex d'escacs, que cerquen també des del Nova York del segle XXI.
Entre les dues últimes finalistes, 'Ángela', de Leticia Conti, té com protagonista una dona uruguaiana assassinada per enverinament, mentre que 'L'amant de la vídua negra', de Ray Collins (pseudònim) té com protagonista a un paseador de gossos involucrat en el cas d'una vídua negra.
