GLRIA SÁNCHEZ - EUROPA PRESS
Esquelets i túniques negres recorren els carrers del poble després de recrear escenes de la Passió
VERGES (GIRONA), 7 (EUROPA PRESS)
Els carrers del municipi de Verges (Girona) han acollit aquest dijous des de mitjanit la seva tradicional processó que culmina amb la Dansa de la Mort, un ball de figures d'esquelets i túniques negres per Setmana Santa.
Es representa des del 1666, fa 357 anys, i aquest és el segon any que es fa al poble després de dos anys d'aturada per la pandmia, el 2020 i el 2021.
La Dansa de la Mort és un ball tradicional d'origen medieval que el municipi celebra per Dijous Sant i el representen 10 persones: 5 van caracteritzades d'esquelets que ballen al so d'un tambor i 5 més vesteixen túniques negres i avancen seguint el ritme sense executar els passos de la dansa.
En el grup dels ballarins vestits d'esquelet hi ha 2 adults i 3 nens que porten dalles i encarnen papers diferents: el capdanser és l'encarregat d'obrir el ball amb la seva dalla; el banderer porta una bandera negra, i l'acompanyen dos esquelets més que porten plats de cendra i un altre esquelet que porta el rellotge que simbolitza l'arribada de la mort.
PROCESSÓ I DANSA DE LA MORT
La processó és un Via Crucis que comena a l'església a mitjanit i recorre els carrers del poble sota l'única llum de les torxes enceses i una particular illuminació al carrer Cargols, amb llums d'oli construdes amb petxines de caragol, creant una atmosfera tenebrosa.
Pel camí s'escenifiquen moments de la Passió de Crist, com la curació del cec, les tres caigudes, les tres maries i les dones de Jerusalem, a més de la Crucifixió i, finalment, la Dansa de la Mort.
ORIGEN I RECONEIXEMENT
La tradició de la dansa de la mort era comuna a l'Europa occidental durant l'Edat Mitjana, a causa de les epidmies de la pesta negra que assolaven Europa, i indica el camí inevitable de tots els humans cap a la mort.
Verges va recuperar la representació del segle XVII, concretament del 1666, per la qual cosa se celebra des de fa 357 anys, i la Generalitat de Catalunya la va declarar el 2010 Festa Patrimonial d'Inters Nacional.
