PALMA DE MALLORCA, 8 Abr. (EUROPA PRESS) -
La defensa de l'exsoci d'Iñaki Urdangarin, Diego Torres, ha proposat que declarin en el judici que preveu celebrar-se pel cas Nóos fins a un total de 696 testimonis, entre els quals es troben el rei Felip VI, el rei Joan Carles, la reina Sofia, la Infanta Elena, el seu exmarit Jaime de Marichalar, Pilar de Borbón i la princesa Irene de Grecia i Dinamarca.
Mitjançant l'escrit de defensa que Torres, juntament amb més de 450 pàgines amb correus electrònics, ha presentat davant del jutge José Castro per rebatre les acusacions que contra ell manté la Fiscalia Anticorrupció, que reclama 16 anys i mig de presó per al processat, el seu advocat sol·licita les anteriors compareixences amb l'objectiu d'acreditar com la Casa Reial estava al corrent de les activitats desplegades per l'Institut Nóos.
De fet, en el seu escrit, a què ha tingut accés Europa Press, el lletrat Manuel González Peeters assevera que a través de l'entitat en la qual Urdangarin i Torres eren socis "mai es va fer res sense abans haver informat" el secretari de les Infantes, Carlos García-Revenga, "i la Institució que ell representava i que ho autoritzava tot, doncs en cas contrari res es feia".
D'aquesta manera defensa l'advocat que "sempre" es va operar "amb absoluta transparència", i incideix que "és impossible sostenir" que, amb aquestes premisses i "amb l'exèrcit d'assessors" amb els quals disposa la Casa Reial, "que intervenien de manera activa i determinant", poguessin Torres i la seva dona, Ana María Tejeiro, "tenir la més lleu sospita que alguna cosa d'anòmala pogués estar portant-se a terme".
Alhora, la defensa de Torres proposa la declaració de la noble alemanya Corinna zu Sayn-Wittgenstein, qui hauria realitzat gestions per utilitzar a Urdangarin en una fundació internacional; el ministre d'Educació, Cultura i Esport, José Ignacio Wert; els exministres Rodrigo Rato i Alberto Ruiz-Gallardón; l'expresident de la Generalitat Valenciana Francisco Camps; l'alcaldessa de València, Rita Barberá, i el vicesecretari d'Estudis i Programes del PP, Esteban González Pons.
En el seu escrit, la representació processal de Torres subratlla que la idea de l'Institut Nóos va sorgir de les converses que van mantenir en el seu moment Urdangarin, la Infanta Cristina, García Revenga i el llavors cap de la Casa Reial, Alberto Aza, amb diversos professors de l'escola d'estudis superiors Esade, entre els quals es trobava ell mateix. L'objectiu: "promoure projectes, estudis i congressos sobre patrocini, mecenatge i responsabilitat social".
La defensa apel·la a la bondat de quant es va posar en marxa a través de Nóos i assegura que "cap, absolutament cap il·licitud ha tingut lloc, des de cap punt de vista possible, ni directe ni indirecte", negant "rotundament quant addueixen la totalitat d'acusacions".
TOTS ELS ESDEVENIMENTS VAN RESPONDRE "A UNA NECESSITAT REAL"
De fet, sobre les cimeres sobre turisme i esport que van tenir lloc a Palma i València, entre d'altres esdeveniments pels quals l'Institut va percebre fins a 6,2 milions d'euros públics, part del destí dels quals no se sap, assegura que "responen totes elles a una necessitat real, estant àmplia i prolixament justificada l'oportunitat i bondat de la seva realització".
És més, respecte a les negociacions prèvies que van portar a terme els dos exsocis amb les autoritats valencianes i balears amb vista a l'adjudicació dels conclaves, i que segons les acusacions haurien afavorit la posterior contractació 'a dit' de l'Institut Nóos, justifica que aquest tipus d'activitats "no es fa d'un dia per a un altre, sinó que necessita nombrosos mesos de feina abans que es faci l'esdeveniment".
"No és cert que Nóos fos contractat per cosa diferent a la realitat dels seus projectes propis, que responien a una realitat prèvia perquè eren intrínsecament d'interès i a més tenien, com en efecte van tenir, un extraordinari impacte de tot punt positiu", incideix sobre aquesta qüestió l'advocat de Torres, qui nega alhora que els preus fixats per l'entitat liderada pels dos exsocis perquè les Administracions patrocinessin els seus projectes estiguessin "fora de mercat", com postula la Fiscalia.
