La covid provoca que les prostitutes explotades passin a treballar del carrer a l'interior dels pisos
BARCELONA, 17 des. (EUROPA PRESS) -
La Guàrdia Urbana de Barcelona ha detectat un augment de les víctimes de tracta amb un perfil masculí, de tercera edat i explotats amb finalitats de mendicitat, ha informat en una entrevista amb Europa Press el sergent responsable del Grup de Tràfic i Explotació de Persones (GTEP), José Forca, una secció que pertany a la Unitat d'Investigació del cos policial barceloní.
Forca ha explicat que el primer cas amb víctima masculina en el qual va treballar el GTEP el 2019 i amb el qual van comprovar aquests canvis els "va agafar una mica desprevinguts perquè, com era normal, si totes les nostres víctimes eren dones o nenes, tot es focalitza en les ajudes a dones", i ha afegit que, tot i que el percentatge sigui petit, va en augment i també cal trobar una sortida per a ells.
Va ser el que van anomenar Cas Jardinets, en el qual un home d'uns 80 anys estava obligat per un clan d'origen romanès a mendicar durant 18 hores al dia als Jardinets de Gràcia de Barcelona per prendre-li després la recaptació, amb prou feines l'alimentaven, li donaven vi per mantenir-lo alcoholitzat i la seva salut va empitjorar a causa d'una cama que tenia gangrenada, que li van acabar amputant i va ser el motiu pel qual va posar la denúncia que va derivar en una sentència pionera amb 16 anys de presó amb els quals van condemnar els seus captors.
El sergent ha remarcat la importància que les víctimes presentin denúncia perquè ells puguin iniciar una investigació amb la finalitat de capturar els explotadors ja que, sense aquesta denúncia, assegura que tenen "les mans lligades. I al final sembla que estiguem en una cadena de muntatge automobilística" en la qual els policies aconsegueixen guanyar-se la confiança de la víctima i l'alliberen, però l'explotador no té conseqüències i acaba posant una altra víctima en el seu lloc.
"Ho hem intentat? Sí. Hem fet investigacions sense denúncia de la víctima i amb el suport de Fiscalia, però després arribes i hi ha 33 jutjats i cadascun la seva manera de pensar", ha dit, després d'afegir que molts casos s'acaben arxivant amb el conseqüent marge de maniobra reduït dels policies.
Una de les investigacions obertes en les quals treballa el GTEP té víctimes transexuals, a les quals els explotadors ofereixen pagar l'operació de canvi de sexe i el viatge des del seu país d'origen com a moneda de canvi per després forçar-los a prostituir-se per retornar-los els diners.
POLICIA DE PROXIMITAT
El GTEP està format per cinc persones: el sergent Forca, una cap i dos agents; té els seus inicis el 2006 amb dos agents de paisà --Forca i un altre company-- que, davant l'ordenança de civisme que va aprovar l'exalcalde de Barcelona Joan Clos i per la qual es multava les prostitutes que oferissin serveis sexuals al carrer, es van trobar que algunes noies els demanaven ajuda i els explicaven que estaven en situació de tracta, que els seus proxenetes els pegaven i els prenien els diners.
Va ser el 2016 quan es va crear oficialment el GTEP, que se centra en la investigació del que passa a la via pública basant-se en la proximitat que defineix el cos, "un dels principis de la Guàrdia Urbana i nosaltres el portem al seu màxim exponent. Coneixem el territori i coneixem la vida, gairebé, d'aquestes persones", i treballa sempre de la mà de l'Àrea d'Investigació Criminal (AIC) dels Mossos d'Esquadra; la Unitat Central de Xarxes d'Immigració Il·legal i Falsedats Documentals (Ucrif) de la Policia Nacional i, puntualment, amb la Guàrdia Civil.
A data d'avui, el GTEP ha realitzat 5 investigacions en operacions juntament amb els Mossos d'Esquadra, 3 amb la Policia Nacional i una pròpia; 6 inspeccions administratives juntament amb la Policia Nacional i 10 pròpies; han alliberat 7 víctimes per explotació sexual, 7 víctimes de tracta, 1 per explotació laboral i 3 per explotació per a la mendicitat, de les quals 1 era menor d'edat.
A més, tenen oberts sis casos en els quals treballen actualment: quatre amb els Mossos d'Esquadra i dos amb la Policia Nacional.
LA COVID INVISIBILITZA LA PROSTITUCIÓ
L'explotació sexual ha estat el seu "cavall de batalla" des dels inicis del grup, sobretot al barri del Raval de Barcelona, on les prostitutes ja els coneixen, però la pandèmia de la covid-19 ha provocat que l'oferta de serveis sexuals s'hagi traslladat del carrer a l'interior de pisos i locals, la qual cosa els dificulta la feina.
"Hi va tornar a haver un 'boom' de lloguer de locals, d'agafar perruqueries i transformar-les en el famós, malauradament, final feliç, ja sigui de massatges, perruqueries o pinta ungles", ha argumentat el sergent, que ha afegit que van dur a terme, juntament amb els Mossos d'Esquadra, entrades a uns 100 locals de Barcelona on explotaven dones asiàtiques i que, com a curiositat, han observat que la mitjana d'edat d'aquestes víctimes ha pujat i oscil·la ara entre els 47 i els 52 anys.
La comunitat xinesa, a més, no acudeix a la policia occidental davant un problema ja que, segons ha explicat Forca, "ells mateixos s'autogestionen", per la qual cosa es troben amb una dificultat afegida a la barrera idiomàtica que presenten, i l'ha qualificat com una de les cultures a les quals encara els costa poder-se acostar i que els tractin amb normalitat institucional.
DOBLE VICTIMITZACIÓ I MATRIMONIS FORÇATS
El sergent ha revelat que moltes de les víctimes de tracta pateixen una doble explotació i que "alguns dels clans familiars de romanesos criminals tenen noies explotades a la tarda i a la nit, sobretot a l'estiu, les obliguen a robar als turistes que passen per les Rambles", amb el hàndicap afegit que no saben robar, per la qual cosa acabaven sent denunciades pels policies d'uniforme que patrullen la zona.
El GTEP també ha intervingut en cinc casos de matrimonis forçats a Barcelona el 2022 i, segons el responsable del grup policial, a la ciutat hi ha "una comunitat pakistanesa amb uns arrelaments molt forts del patriarcat, en la qual el pare o el germà gran manen", sumat al fet que al Pakistan la majoria d'edat és als 21 i no als 18 anys, i les joves s'integren a la seva nova manera de vida amb més facilitat que les seves famílies.
La tasca d'aquesta unitat de la Guàrdia Urbana de Barcelona en aquests casos és el de policia de proximitat, ja que acompanyen les noies a parlar amb els seus pares per intentar fer-los entrar en raó o amb els consolats dels seus països d'origen: "Aquest delicte és tan humà que, si tu no hi poses aquesta part humana, no té raó de ser. No el pots treballar d'una altra manera, ha de ser des de la humanitat".
El sergent ha alertat que "hi ha un buit legal" en les pràctiques que alguns estudiants d'Erasmus fan a Barcelona i ha explicat el cas de dos estudiants --una noia d'una universitat de França i un altre d'una universitat del Pakistan-- que treballaven 16 hores en una empresa de patinets de lloguer sense cobrar i als quals amenaçaven amb suspendre les pràctiques universitàries si no acceptaven les condicions, i ha assegurat que els explotadors es van adonar que els estudiants que vénen d'universitats europees se n'acaben anant, però que els d'universitats de països de l'Est accepten i callen.
