BARCELONA, 16 ago. (EUROPA PRESS) -
La Unitat d'Atenció i Valoració d'Afectats per Terrorisme (Uavat) --impulsada per víctimes amb suport de l'Ajuntament de Barcelona i la Diputació de Barcelona-- ha atès 150 víctimes dels atemptats de l'any passat a Catalunya, de les quals el 89% té lesions psicològiques i el 63,7% segueix requerint atenció psicològica.
Ho ha explicat en roda de premsa aquest dijous la supervisora de la unitat, la psicòloga Elisa Micciola, que ha detallat que entre els atesos hi ha 13 ferits físics, 85 testimonis directes, 37 indirectes -un amic, nou familiars, una parella i 26 perifèrics--, i 15 estan pendents de categoritzar.
També hi ha 89 persones amb lesions psicològiques i sis amb físiques i psicològiques, entre les quals el 43% ha evitat tornar al lloc dels fets --i fins i tot a les ciutats--, mentre que el 39% té símptomes involuntaris i intrusius.
El 35% d'atesos té alteracions cognitives negatives associades al succés traumàtic; el 58% té alteracions negatives de l'estat d'ànim (com depressió o ansietat), i Micciola ha destacat que, abans de les atencions de la Uavat, el 80% no coneixia els seus drets i el 62% no havia tramitat cap sol·licitud de reconeixement.
El 92% són víctimes directes i indirectes de l'atropellament a la Rambla barcelonina, mentre que n'hi ha vuit de Cambrils, tres d'Alcanar (Tarragona) --on va explotar una casa dels terroristes, que va afectar els veïns-- i dos de l'atac a l'avinguda de la Diagonal de Barcelona.
"EL DOLOR NO TÉ TERMINIS"
La coordinadora de la unitat, Sara Bosch, ha afirmat que 182 persones van contactar amb ells des de la creació de la Uavat al febrer, però segueixen oberts a més afectats que creuen que hi ha, i ha criticat que en complir-se l'any s'acabi el termini per demanar el reconeixement de víctima, per la qual cosa ha demanat a l'Estat eliminar la limitació: "El dolor no té terminis".
També ha criticat que només es donen 60 dies de baixa a persones amb ferides greus com un "braç destrossat", i que han estat tot l'any sense viure amb normalitat, a més de patir manca d'informació i atenció.
Roberto Manrique --víctima de l'atemptat d'Hipercor que participa en la Uavat-- ha instat a eliminar aquests terminis: "Estem patint les mancances de l'administració", perquè la unitat que va activar el Ministeri de l'Interior va durar del 22 al 29 d'agost, i creu que l'administració hauria d'haver fet l'atenció que ha donat la Uavat.
Asseguren que la iniciativa seguirà activa mentre segueixi havent-hi una persona amb lesions físiques o psicològiques: "Perquè no pateixin ni l'abandonament ni la passivitat ni el desemparament que centenars de víctimes hem patit anteriorment", ha justificat Manrique, i també ha lamentat que va haver-hi personalitats que se'n van anar després de participar en la concentració del 26 d'agost.
DEFICIÈNCIES EN L'ATENCIÓ
En ser preguntat per l'actuació dels governs central i català, Manrique ha respost: "En aquesta taula hauria d'haver-hi gent del Ministeri, que expliqués com han assistit les víctimes", i ha criticat que l'atenció que es va donar als ferits va ser amb falta d'empatia, consistent en tramitacions.
Sobre la Generalitat, ha lamentat que mesos després no hi havia un interlocutor amb el qual parlar, i se'ls va respondre que no hi havia Govern, a la qual cosa ha afegit que, si bé des de la premsa s'assenyalava la llavors vicepresidenta Soraya Saez de Santamaría com a presidenta catalana accidental --ha dit--, mai no va contactar amb les víctimes, i ara ell espera que el Govern "es posi les piles".
"TREVA AQUEST DIVENDRES"
El representant de les víctimes ha llegit un escrit del pare d'un nen que va morir a la Rambla, en el qual ha reclamat que la classe política faci un parèntesi aquest divendres per la commemoració del primer any dels atemptats: "Demanem que demà facin una treva, que no utilitzin el dolor aliè per fer política".
En l'escrit, el pare de la víctima afirma que el dia 17 hauria de ser un dia "de respecte, consideració i empatia" per a les víctimes i les famílies, perquè poguessin recordar les seves pèrdues sense polítics, periodistes ni curiosos ni tafaners, diu.
