Planteja integrar aspectes cognitius, emocionals i ètics
BARCELONA, 14 jul. (EUROPA PRESS) -
El document 'Repensar l'educació: cap a un bé comú mundial?' de la Unesco, que actualitza l'Informe Delors del 1996, insta a reformular l'ensenyament davant de la irrupció d'Internet i proposa una visió "holística" que superi la dicotomia entre aspectes cognitius, emocionals i ètics.
Barcelona ha acollit la primera presentació internacional del document, presentat pel president d'Unesco a Catalunya, Eduard Vallory; el director de l'informe i expert de la Unesco, Sobhi Tawil; el conseller d'Economia i Coneixement, Andreu Mas-Colell, i la d'Ensenyament, Irene Rigau, en un acte organitzat per la Fundació Jaume Bofill, amb l'absència del president de la Generalitat, Artur Mas, per la reunió del 27S.
Segons el text, Internet impacta doblement en l'educació perquè transforma la forma en la qual les persones accedeixen a la informació i modifica la manera com s'interactua, de manera que "l'accés al coneixement ja no té en el llibre i el mestre la via principal", ha afirmat Vallory.
El repte és com ensenyar als estudiants a trobar sentit a la immensitat d'informació; identificar fonts creïbles; avaluar la fiabilitat i la validesa del que llegeixen; qüestionar l'autenticitat i la precisió de la informació, i connectar aquest nou coneixement amb l'aprenentatge previ, entre d'altres, explica el text.
VISIÓ INTEGRAL
Davant d'aquest escenari, la Unesco planteja una "visió holísitica" de l'educació que tingui en compte els aspectes cognitius sense oblidar que han de ser aplicables; els emocionals, com aprendre a gestionar l'autoestima, l'autocontrol, l'empatia i l'amistat, i els ètics, que han de fonamentar la societat.
Posa el focus en l'organització de l'aprenentatge, ja que l'augment de disponibilitat de l'accés a diverses fonts de coneixement "expandeix les oportunitats per a l'aprenentatge, que pot ser menys estructurat i més innovador, i afectar l'aula, la pedagogia, l'autoritat del mestre i els processos d'aprenentatge".
Detalla algunes de les iniciatives més avançades a escala mundial, com aprendre amb estratègies interdisciplinàries; avaluar les competències no-cognitives; donar importància a l'autoregulació del procés d'aprenentatge de l'alumne, i potenciar el treball en equip dels mestres i actualitzar la seva formació, entre d'altres.
Vallory ha afirmat que "l'educació del nou país" ha de superar l'estructura llegada pel franquisme, i treballar per ser admirat per tenir una de les educacions més avançades del món que possibiliti la revolució del coneixement que combati la pobresa, doni instruments per a la vida, sigui inclusiva i modeli una societat democràtica de persones lliures i plenes.
FORMAR-SE TOTA LA VIDA
Sobhi Tawil ha manifestat que l'educació ha de ser complementada per altres formacions "durant tota la vida", i ha defensat una visió integral de l'aprenentatge per al desenvolupament de la persona.
Ha assenyalat que el món està cada vegada més interconnectat i el coneixement és cada vegada més accessible, si bé han augmentat els nivells d'intolerància, la violència i els conflictes, a més d'assenyalar altres reptes com l'augment les desigualtats i el desenvolupament sostenible.
