BARCELONA 8 febr. (EUROPA PRESS) -
Investigadors han detectat que els pacients amb càncer de pròstata metastàsic que pateixen unes mutacions en gens reparadors de l'ADN es beneficien dels tractaments estàndards --que es dirigeixen a la base hormonal, i no a la mutació--, sense que la mutació afecti a l'eficàcia i, a més, podrien tenir opcions addicionals de tractament.
L'estudi, que publica la revista 'European Urology', es presenta aquest dijous en un simposi centrat en tumors genitourinaris de la Societat Americana d'Oncologia Clínica (ASCO, en les seves sigles en anglès) a San Francisco (els Estats Units), de la mà del líder del Grup d'Investigació Traslacional en Càncer de Pròstata del Vall d'Hebron Institut d'Oncologia (VHIO), Joaquín Mateo, que es va incorporar al centre al novembre.
Els científics dirigits per Mateo, que treballava a l'Hospital Royal Marsden de Londres (el Regne Unit), han analitzat els resultats de 390 pacients de càncer de pròstata metastàsic per veure com havien respost davant els tractaments estàndards.
Van detectar que els pacients amb mutacions en els gens BRCA --una desena part dels pacients amb aquest càncer-- segueixen beneficiant-se del tractament estàndard de manera similar a altres pacients que no les pateixen, "amb una mitjana de supervivència global i de progressió lliure de malaltia similars", ha afirmat Mateo en un comunicat.
També van detectar que entre els pacients amb mutacions hi havia una tendència cap a una major supervivència global en aquells que havien participat en estudis amb inhibidors de proteïnes PARP o platins: "És la primera vegada que es fa una anàlisi d'aquestes característiques, ja que és la primera cohort de pacients de la qual tenim dades a llarg termini després de rebre inhibidors de PARP i platins", ha dit el director de l'estudi.
A LLARG TERMINI
Ha destacat que aquests pacients, a més, "podrien tenir opcions addicionals de tractament, la qual cosa és important de cara a planejar l'estratègia de tractament a llarg termini", ha destacat, i encara que ha admès que les dades són encara molt preliminars, ha dit que conviden a ser optimistes.
El 2017, el càncer de pròstata va ser el tumor que es va diagnosticar amb més freqüència en homes, amb uns 30.000 nous casos a Espanya --segons la Societat Espanyola d'Oncologia Mèdica (SEOM)--, i causa anualment la mort de 6.000 persones a l'Estat.
Fins a dates recents, es creia que el càncer de pròstata era una malaltia que depenia exclusivament de la via de les hormones masculines, i la majoria dels tractaments s'enfocaven a controlar-les, però recents investigacions han canviat aquesta concepció.
El 2016, Mateo i els seus col·laboradors van detectar que aquesta mutació havia estat heretada en néixer en la meitat dels casos --afectant al voltant d'un de cada deu pacients amb càncer de pròstata metastàsoc--, i van motivar que aquestes mutacions es comencessin a tenir en compte en els pacients amb càncer de pròstata, com ja succeeix amb altres tumors de mama o ovari.
Aquests estudis van obrir la porta a pensar si aquests pacients amb mutacions podrien respondre millor altres tractaments si es coneixia per endavant que sofrien aquesta mutació, i l'assaig clínic liderat per Mateo al Regne Unit va identificar que alguns d'aquests pacients responen els inhibidors de PARP --ja aprovats en càncer de mama metastàsic en portadores de mutacions de BRCA, per exemple--.
