La Ciutat Comtal va partir com a favorita però ha vist llastrada la seva candidatura pel desafiament independentista
BRUSSEL·LES, 20 nov. (EUROPA PRESS) -
La Unió Europea dels 27 decidirà aquest dilluns mitjançant el vot secret i entre les 18 ciutats candidates la nova seu de l'Agència Europa del Medicament (EMA) a la qual aspira Barcelona, que va partir de sortida com una de les favorites, però que ha vist llastrades les seves opcions a causa del desafiament independentista.
Els líders de la UE van fixar el juny passat els criteris tècnics que s'exigeixen per a la mudança, el 31 de juliol es va tancar el termini per presentar les candidatures i, des de llavors, amb prou feines s'ha abordat el debat formal a Brussel·les per subratllar que són qüestions "objectives" --com assegurar-ne l'activitat immediatament després del trasllat-- les que decidiran la balança.
No obstant això, els països amb ciutats candidates han escatimat els esforços diplomàtics i negociacions discretes per assegurar el major nombre de suports aquest dilluns en un procés amb vot secret que preveu fins a tres rondes de votació si cap de les aspirants no s'imposa amb claredat en una fase anterior.
En el cas de Barcelona, l'avaluació tècnica que a mans de la Comissió Europea es va col·locar entre les millors ofertes, la crisi política a Catalunya i la incertesa que això ha provocat "no ajuda en absolut", com va reconèixer divendres passat el portaveu del Govern espanyol, Íñigo Méndez de Vigo.
La candidatura de la Ciutat Comtal va comptar de partida amb el suport inequívoc tant del Govern de Mariano Rajoy com el de la Generalitat i de l'Ajuntament de la ciutat, però les tensions han afeblit aquest front.
El desafiament independentista "amoïna" a la Unió Europea, com reconeixen fonts europees de tot signe, encara que oficialment no s'hagi expressat així als debats sobre l'EMA. La inseguretat sobre el futur de la Comunitat Autònoma és l'"elefant a l'habitació", com ho va definir un alt funcionari europeu a l'inici de la crisi.
Amb tot, Espanya compta amb sumar un gran nombre de suports, inclosos els dels seus veïns Portugal i França, que concorren amb les seves pròpies candidates, i més països com Romania, segons fonts diplomàtiques. Alemanya, no obstant això, ha insinuat que si cau el seu aspirant -Bonn-- el seu vot serà per a Milà, una altra de les favorites en la cursa i la candidatura de la qual ha estat molt activa a Brussel·les.
Barcelona ha fet valer entre els seus punts fort que compta amb un edifici, la Torre Glòries, preparat per rebre l'EMA "avui mateix"; el suport de l'Agència Espanyola del Medicament, una de les més potents d'Europa i que col·labora estretament amb l'EMA; i la forta presència del sector. De fet, la ciutat catalana ja va quedar en segon lloc quan Londres va ser la designada per acollir l'EMA el 1995.
Entre les exigències sobre les quals ha girat fins ara l'avaluació per decidir la mudança destaca garantir que l'agència podrà concloure la seva mudança i reprendre la seva activitat a la nova seu quan es produeixi el Brexit, el març del 2019; així com garantir que podrà funcionar amb normalitat.
També són claus les infraestructures de transport, hoteleres i altres que assegurin un fàcil accés per les milers de visites que l'EMA genera a l'any i l'existència de col·legis internacionals i un accés adequat tant al mercat laboral com a la seguretat social i serveis mèdics per a les famílies dels més de 900 treballadors que mourà l'EMA.
L'equilibri geogràfic és la sisena condició tècnica sobre la qual es basa l'examen de les candidates fins ara i que han fet valer els països de l'Est, que no compten en el seu territori amb cap agència europea. Això ha permès a Bratislava situar-se entre les favorites, juntament amb pesos pesats com Amsterdam, Milà, Copenhaguen i Barcelona, malgrat les seves limitacions en altres qüestions.
La condició geogràfica és també el criteri que afebleix el perfil tècnic de Barcelona, per tenir a Espanya ja tres agències europees més a Vigo, Bilbao i Alacant.
PROCÉS DE VOT
Espanya estarà representada per la ministra de Sanitat, Dolors Montserrat, i el secretari d'Estat per a la UE, Jorge Toledo, que encapçalaran la delegació que participarà en el consell d'Assumptes Generals en el qual es produirà el vot.
En total es van presentar 19 candidatures, però la retirada de Malta la setmana passada ha deixat la llista definitiva d'aspirants en 18, encara que d'altres podrien retirar-se en qualsevol moment de la votació o just abans.
La reunió començarà sobre les 15:00 però primer els 27 discutiran sobre l'estat de les negociacions del Brexit, la qual cosa fa preveure que les rondes de votacions no arrenquin fins almenys a les 16:30 hores, segons estimacions de la presidència de torn de la UE, Estònia, que organitza el procés.
Primer escolliran la seu de l'EMA i a continuació, seguint la mateixa metodologia, la nova ubicació de l'Autoritat Bancària Europea (EBA) que, de la mateixa manera que l'agència del medicament, haurà d'abandonar Londres com a conseqüència de la sortida del Regne Unit del club comunitari el març del 2019.
Hi ha tres rondes previstes per a cada seu i el recompte el durà a terme el servei jurídic el Consell a la mateixa sala en la qual votaran els ministres. En tractar-se de vot secret, la UE no preveu fer públics els resultats intermedis i només comunicarà el nom de les vencedores.
En un sistema que recorda el d''Eurovisió', els països hauran de repartir en la primera ronda sis punts (tres, dos i un) entre les tres candidates que considerin més ben preparades. Si una ciutat suma la màxima puntuació d'almenys 14 països, serà proclamada guanyadora immediatament. Si no, passaran les tres (o més, en cas d'empat) amb millors resultats a la segona ronda.
Aquesta vegada els països assignaran un únic punt cadascun i hi haurà vencedora si cap de les opcions summa almenys 14 punts, en cas contrari, es passarà a una última fase amb les dues finalistes (o més en cas d'empat). Si tampoc aquí es decideix la guanyadora, la presidència de la UE prendrà la decisió definitiva mitjançant sorteig.
Les paperetes presentaran les candidates per ordre protocol·lari: Amsterdam, Atenes, Barcelona, Bonn, Bratislava, Brussel·les, Bucarest, Copenhaguen, Dublín, Hèlsinki, Lille, Malta, Milà, Porto, Sofia, Estocolm, Viena, Varsòvia i Zagreb. En el cas de l'EBA, les candidates són Brussel·les, Dublín, Frankfurt, Luxemburg, París, Praga, Viena i Varsòvia.
La formalització de les ciutats guanyadores es conclourà un cop la Comissió Europea presenti una proposta legislativa que necessitarà després el vistiplau del Consell i de l'Eurocambra, però aquesta dinàmica no servirà a cap Estat membre per qüestionar el resultat, perquè els 27 es van comprometre en la seva cimera de juny a respectar-ho, fos el que fos.
