BARCELONA, 15 jul. (EUROPA PRESS) -
La Universitat de Barcelona (UB) i la Fundació Bosch i Gimpera de la UB han creat un banc d'ADN de familiars de víctimes de la Guerra Civil per poder identificar mitjançant la genètica forense els desapareguts que es troben en alguna de les 344 fosses comunes que hi ha oficialment a Catalunya.
El projecte 'L'ADN de la memòria: Banc d'ADN de la UB de víctimes de la Guerra Civil espanyola' ha estat presentat aquest dimarts per la responsable del Laboratori de Genètica Forense de la UB, Carme Barrot; el rector del centre, Dídac Ramírez, i un dels familiars que ha impulsat la iniciativa Roger Heredia, entre d'altres.
El banc va començar a caminar el 2011, però no va ser fins al 2013 quan va aconseguir més difusió --arran d'una moció aprovada pel Parlament--, de manera que més persones es van sumar al projecte, que va passar de registrar vuit mostres els dos primers anys a recollir 71 mostres per identificar 60 desapareguts actualment i tenir 94 famílies interessades.
El cost d'extreure les mostres genètiques l'assumeixen les famílies i és de 150 euros, una quantitat que cobreix la feina de la professional d'infermeria, els reactius i la conservació, si bé la UB intentarà reduir aquesta xifra, segons ha indicat Barrot.
Els familiars que formen part del banc han d'aportar un "arbre genealògic" amb el desaparegut i les persones relacionades disposades a deixar la seva mostra genètica de manera voluntària.
L'ADN dels fills dels desapareguts té una "fiabilitat del 100% a nivell genètic", però la de la resta de parents és menys fiable, per la qual cosa es demana a les famílies que també lliurin fotografies i tota mena d'informació sobre la persona buscada.
Barrot calcula que en un any --a raó de 20 o 30 per setmana-- es podria extreure ADN a les 4.600 famílies catalanes que busquen els seus desapareguts, i ha afegit que, malgrat haver passat 75 anys, es pot trobar material genètic en bon estat.
TESTIMONI GENÈTIC "VITAL"
Heredia, que busca un besavi, ha afirmat que el banc és "l'esperança de moltes famílies que van estar soles sense saber la forma de recuperar els seus familiars" i una finestra perquè la recuperació de les restes sigui possible algun dia.
Ha alertat que els familiars vius estan desapareixent i són "un testimoni genètic vital per a la posterior obertura de les fosses", ja que permetrà poder comparar les mostres de referència obtingudes amb les restes recuperades.
Ha criticat que la llei de fosses de Catalunya és inoperativa, per la qual cosa ha urgit a reformar-la amb la finalitat de "fer tot el que fan els països normals que viuen en democràcia" i superar el greuge que arrosseguen moltes generacions.
"Continuarem treballant dia a dia per recuperar milers de familiars que han mort defensant la llibertat i la democràcia", i ha lamentat que Espanya sigui el segon país del món en fosses sense obrir.
Ramírez ha afirmat que identificar les víctimes és una "qüestió de justícia", i s'ha compromès que la UB ajudarà a donar difusió a aquesta iniciativa que, segons ha dit, dóna resposta a una demanda social.
