CERDANYOLA DEL VALLÈS (BARCELONA), 15 jul. (EUROPA PRESS) -
Investigadors de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) han identificat una diana terapèutica per al tractament de lesions medul·lars que permet incrementar la mobilitat.
Una conclusió a la qual s'ha arribat gràcies a l'estudi fet amb ratolins després de l'administració d'un fàrmac que impedeix la pèrdua de mielina, l'aïllant que recobreix les fibres nervioses i que permet la transmissió de senyals, segons ha informat la UAB en un comunicat.
L'investigador del Departament de Biologia Cel·lular, Fisiologia i Immunologia i de l'Institut de Neurociències de la UAB i del Centre d'Investigació Biomèdica en Xarxa Malalties Neurodegeneratives (Ciberned) Rubén López Vales ha identificat que l'àcid lisofosfatídic juga un paper de comunicació entre les diferents cèl·lules de l'organisme en els processos degeneratius de la lesió medul·lar.
En aquest sentit, els investigadors han observat que després d'una lesió medul·lar, els nivells d'aquest lípid s'incrementen notablement al teixit nerviós i indueix la pèrdua de mielina, alhora han descobert el receptor biològic pel qual aquest lípid promou els efectes nocius que és conegut com a LPA1.
L'aplicació del fàrmac als ratolins que impedeix la interacció de l'àcid lisofosfatídic amb l'LPA1 s'ha observat que evita la pèrdua de mielina de manera dràstica, i els animals han millorat les respostes locomotores, un 87% ho han fet amb moviment habitual i coordinació.
A més, un 10% dels que no se'ls ha aplicat el tractament corria a 20-25 metres per segon, mentre que entre els que sí que l'han rebut, el 50% podia córrer a 20, el 40% a 25 i el 30% a 30.
Aquest descobriment pot obrir les portes al tractament d'altres malalties neurodegeneratives "on la pèrdua de mielina juga un paper important en el transcurs de la patologia com l'esclerosi múltiple", ha destacat López.
La revista 'Journal of Neuroscience' ha publicat aquest dimecres la investigació, que ha portat a terme la UAB amb la col·laboració de l'Institut Pasteur de Montevideo, el CSIC, l'Institut de Recerca Biomèdica de Màlaga i l''Scrips Research Institute' dels Estats Units.
Ha estat finançat per projectes del Ministeri de Ciència i Competitivitat, el Fons de la Unió Europea i la Fundació 'Wings for Life'.
