BRUSSELLES, 24 set. (EUROPA PRESS) -
El Tribunal de Justícia de la Unió Europea ha donat aquest dilluns la raó a Google en el seu litigi amb les autoritats franceses i ha dictat que els motors de cerca com el gegant nord-americ poden limitar l'aplicació de l'anomenat 'dret a l'oblit' a la Unió Europea, i per tant mantenir els continguts retirats dels dominis europeus accessibles des de fora de la UE.
D'aquesta manera, la Justícia europea descarta que existeixi un 'dret a l'oblit' global, com pretenia el regulador de protecció de dades francs (CNIL), encara que també avisa Google que, a més de retirar les versions disponibles en els diferents Estats membre, haur d'"adoptar mesures que impedeixin de manera efectiva o dificultin seriosament" als internautes accedir des d'algun país de la UE als enllaos controvertits que segueixin disponibles fora del bloc.
El tribunal amb seu a Luxemburg assumeix que el fet que es pugui accedir a informació compromesa sobre una persona amb interessos a la UE des de qualsevol lloc del món pot tenir "efectes immediats i substancials" sobre aquesta persona, per la qual cosa assenyala que retirar tals continguts a tot el món respondria plenament l'objectiu de la protecció que persegueix el Dret comunitari.
No obstant aix, el mateix tribunal subratlla que molts pasos tercers no contemplen el dret a la retirada d'enllaos o ho fan des d'una perspectiva diferent. A més, precisa el TUE, el dret a la protecció de les dades "no constitueix un dret absolut" i ha de mantenir l'equilibri amb altres drets fonamentals, conforme al principi de proporcionalitat, sabent que aquest equilibri pot variar "significativament" en les diferents parts del món.
Després de conixer les sentncies, la Comissió Europea ha assenyalat que "pren nota" de la sentncia i ha destacat que est "en línia" amb la seva posició en aquest assumpte. A més, ha remarcat que els motors de cerca hauran d'adoptar totes les mesures necessries per garantir el dret a l'oblit dins del bloc.
El cas enfronta Google amb les autoritats franceses, que van exigir a la companyia suprimir de la seva llista de resultats a tot el món la informació que hagués d'eliminar després d'acceptar la sollicitud d'un particular per esborrar determinats dades.
El gegant tecnolgic, no obstant aix, es va limitar a suprimir els vincles dels resultats mostrats com a resposta a les cerques efectuades des dels noms de domini corresponents a les extensions del seu cercador en els Estats membre de la UE.
El regulador gal va considerar aquestes mesures insuficients i va imposar una multa de 100.000 euros a Google, que va recórrer la sanció davant del Consell d'Estat francs, institució que va elevar l'assumpte al TUE. La legislació europea reconeix el dret de particulars a demanar als motors de cerca que eliminin informació personal sota determinades situacions, per exemple que els continguts enllaats estiguin desactualizados o manquin de rellevncia pública.
En una altra sentncia parallela també publicada aquest dimarts, el tribunal de Luxemburg ha dictaminat que la prohibició de tractar determinades categories de dades personals sensibles com a opinions polítiques o creences religioses també s'aplica als gestors de motors de cerca com a Google.
D'aquesta manera, el motor de cerca que rebi una sollicitud de retirada d'un enlla que dirigeix una pgina web on es publiquen dades sensibles estar obligat a comprovar si la inclusió d'aquest enlla a la llista de resultats després d'una cerca és "estrictament necessria" per protegir la llibertat d'informació dels internautes interessats a accedir a aquesta pgina web.
Es tracta d'una resposta a una qüestió prejudicial plantejada també pel Consell d'Estat francs sobre el recurs que van interposar quatre ciutadans contra les decisions de la CNIL en les quals es negava a demanar a Google que retirés enllaos d'una llista de resultats obtinguda després d'una cerca efectuada a partir dels seus noms.
Els enllaos, en concret, dirigien pgines web publicades per tercers que contenien un fotomontatge satíric publicat sota pseudnim sobre una representant política i articles que feien referncia a la condició de responsable de relacions públiques de l'Església de la Cienciologia d'un d'els interessats, al sumari obert contra un polític i a la condemna per agressió sexual a menors d'un altre interessat.
