BARCELONA, 11 Dic. (EUROPA PRESS) -
Un estudi de l'Institut de Diagnòstic Ambiental i Estudis de l'Aigua (Idaea) del Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC) i de l'Institut Català de Recerca de l'Aigua (Icra) han trobat per primera vegada peixos als rius catalans amb concentracions "molt importants" d'insecticides piretroides.
Aquests insecticides s'apliquen a l'àmbit domèstic --dispositius antimosquits, fórmules antipolls i productes per a mascotes-- i també al veterinari i agrícola, ha informat aquest dijous el Csic en un comunicat.
Els investigadors han analitzat 42 exemplars de peixos capturats en 20 punts de mostreig seleccionats al llarg de quatre rius --sis punts al Llobregat, cinc a l'Ebre, cinc al Xúquer i quatre al Guadalquivir--.
La principal autora del treball, Ethel Eljarrat, ha afirmat que totes les mostres presenten concentracions detectables d'aquest insecticida, fet que és "sorprenent" perquè els piretroides no estan considerats contaminants persistents i perquè fins ara no s'havia trobat cap contaminant al 100% de les mostres.
En les últimes dècades, els insecticides piretroides han substituït els plaguicides organoclorats i organofosforats, ja que, al contrari que aquests darrers, les seves molècules es degraden en menys de 90 dies, si bé el seu ús tan ampli i constant fa que estiguin sempre presents i se'ls consideri "contaminants pseudopersistents".
Tot i que els autors del treball ignoren els efectes tòxics d'aquestes concentracions, han alertat que el nivell de piretroides trobats --fins a 5 micrograms per gram de greix-- són més elevats que els de la majoria de contaminants emergents, com els fàrmacs i els productes d'higiene personal, per la qual cosa defensen que s'incloguin en els estudis de control i de qualitat ambiental.
La toxicitat dels piretroides als sistemes aquàtics està àmpliament documentada: les concentracions letals en aigua són inferiors a un microgram per litre i diversos estudis recents mostren que l'exposició de peixos a nivells encara més baixos possiblement va comportar l'acumulació de lípids al fetge, problemes en el creixement, problemes cardíacs i disminució de l'aleteig.
En els éssers humans, aquests contaminants poden causar efectes neurològics i carcinògens, i l'Agència de Protecció Ambiental (EPA) dels Estats Units n'ha classificat alguns --cipermetrina, permetrina i bifentrina-- com a possibles agents carcinògens per als humans.
