Actualitzat 17/04/2015 15:02

Troben una mandíbula i un húmer d'un nen neandertal a la cova del Gegant de Sitges

Fragmentos de mandíbula y húmero de un niño neandertal hallados en Sitges
Foto: EUROPA PRESS

Es tracta del "nen més antic" descobert en una excavació a Catalunya

   BARCELONA, 17 Abr. (EUROPA PRESS) -

   Un equip científic coordinat per investigadors de la Universitat de Barcelona (UB) ha descobert una mandíbula i un húmer d'un nen neandertal d'uns cinc anys al jaciment de la cova del Gegant de Sitges (Barcelona), amb uns 55.000 anys d'antiguitat.

   L'anàlisi dels fòssils, publicat en un article en la revista 'Journal of Human Evolution', ha confirmat que són les primeres restes de neandertal trobades a Catalunya en el marc d'una excavació actual, ja que els trobats amb anterioritat han estat resultat de descobriments casuals o d'excavacions antigues.

   El catedràtic de Prehistòria de la UB, Josep Maria Fullola, ha destacat que es tracta d'una troballa notable per l'escassetat de restes d'aquest tipus a Catalunya, i ha subratllat que es tracta del "nen més antic" trobat a Catalunya en el marc d'una excavació.

   Segons han explicat aquest divendres en roda de premsa els arqueòlegs Joan Daura i Montserrat Sanz, les restes corresponen a la part dreta de la mandíbula, amb un molar i una dent de llet, en l'interior de la qual hi havia tres dents més en formació i amb un forat al mentó propi dels neandertals, i la part distal d'un húmer del braç esquerre, amb una robustesa òssia pròpia d'aquesta espècie.

   La proximitat de les restes en el jaciment i la coincidència en les edats fa pensar als investigadors que podrien pertànyer a un mateix individu d'aquesta espècie que va poblar Europa i l'oest d'Àsia fa entre 100.000 i 40.000 anys.

   Han assenyalat que les restes s'han localitzat a la part final de la cova, que actualment es troba en la línia de mar però que fa 55.000 anys estava davant d'una extensió de terra, i que els elements trobats permeten assenyalar que era una zona utilitzada alternativament per carnívors però també per éssers humans.

   Per aquesta raó, els arqueòlegs treballen amb les hipòtesis que les restes del nen van ser traslladades allà per un carnívor, tot i que no han apreciat marques en els ossos, o fossin allà dipositats o enterrats voluntàriament i els animals els han remogut.

   Han subratllat que a la cova del Gegant s'han trobat, a més d'aquest fragment de mandíbula i húmer, altres restes en excavacions anteriors: la mandíbula d'un adult d'uns 15 anys, una dent pertanyent a un individu de 8-9 anys i una altra dent de subadult.

POQUES RESTES A CATALUNYA

   Els nous fòssils de la cova del Gegant són unes de les escasses restes de neandertal que es coneixen a Catalunya, que a més de les trobades allà, es redueixen a la mandíbula trobada a Banyoles (Girona) i a la dent de la cova de Mollet, a Serinyà (Girona).

   Això converteix a la cova del Gegant al lloc que més restes neandertals ha aportat, però segons conclou Daura, la presència humana sembla probable durant períodes curts i esporàdics, com demostra el petit nombre d'eines de pedra i el baix nivell d'impacte humà sobre les restes de fauna.




www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
© 2024 Europa Press. És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés