MADRID, 3 Juny (EUROPA PRESS) -
Un equip dirigit per l'Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social (IPHES) ha descobert una latrina de copròlits --excrements fossilitzats-- de hienes, amb una concentració de restes d'aquestes característiques molt poc freqüents al Pleistocè.
Segons han explicat els experts, l'estudi d'aquests fòssils permetrà saber com era l'alimentació d'aquests animals i, consegüentment, quin era l'entorn que va acollir les societats homínides que fa un milió d'anys van viure en aquell lloc, concretament al jaciment que es coneix com La Mina, al Barranc de La Boella (Tarragona).
La codirectora de l'excavació, Palmira Saladié, ha manifestat que aquest tipus d'excrements "són unes bones trampes per capturar i conservar el pol·len i, per tant, les dades que es puguin obtenir després al laboratori d'Arqueobotànica del nostre institut seran molt bones per saber com era el paisatge i el clima de fa un milió d'anys".
D'aquest treball se n'ocuparan els palinòlegs Isabel Expósito i Francisco Burjachs, tots dos també de l'IPHES.
ETOLOGIA DE LES HIENES
Els mateixos copròlits són uns bons instruments per saber com era la conducta de les hienes fa un milió d'anys, segons han explicat els científics.
"La latrina ens indica que la seva etologia és possiblement com la de la hiena tacada de l'actualitat. Aquests animals generen acumulacions d'excrements com a marcatge territorial", ha apuntat Saladié.
En el mateix jaciment, a La Mina, l'equip ha descobert una important col·lecció d'indústria lítica, tant petites estelles com còdols que van ser utilitzats com a matèria primera per elaborar les eines de pedra: es tracta d'una cinquantena de peces molt ben conservades, fetes sobre sílex.
"Tot això ens aportarà moltes dades sobre la cultura de les primeres poblacions humanes de Catalunya ampliant el que ja sabíem per les campanyes anteriors", ha afegit.
MOLTS RECURSOS
En espera de l'estudi en laboratori de totes aquestes restes, la mateixa arqueòloga avança que, "d'entrada, aquesta associació de copròlits i indústria lítica indica que existeix un entorn amb recursos abundants, perquè viuen en un mateix espai dos dels més grans depredadors del Pleistocè: els homínids i les hienes".
A això cal afegir-hi, que els homínids de fa un milió d'anys ja gaudien de bones capacitats cognitives, perquè es van saber adaptar a un medi freqüentat també per aquests animals, ja que havien d'estar en competició directa amb aquests grans carnívors, segons ha comentat Saladié.
En aquesta línia, Antonio Pineda, arqueòleg i membre de l'equip que excava al Barranc de la Boella, està elaborant un article científic en què insisteix en aquesta coexistència homínida amb altres grans depredadors. A més de les hienes, cal destacar la presència de grans felins.
