BARCELONA, 28 abr. (EUROPA PRESS) -
Científics del Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC) han descrit la presència de diversos tipus de contaminants en els ous de 14 espècies diferents d'aus que nien al parc natural de Doñana.
La investigació de l'Institut de Diagnosi Ambiental i Estudis de l'Aigua (Idaea) i de l'Estació Biològica de Doñana (EBD), els dos centres del CSIC, i que publica la revista 'Environment International', ha descrit la presència de "nivells considerables" de retardants de flama, una sèrie de contaminants utilitzats àmpliament en la indústria.
És la primera vegada que s'analitzen aquests contaminants en ocells de Doñana, ha subratllat el CSIC en un comunicat, i és fruit de l'anàlisi de 115 ous que no van eclosionar i que han estat recol·lectats entre 2010 i 2012.
Entre les aus estudiades n'hi ha de rapinyaires com ara la milana negra i l'àguila calçada; camallargues com ara la cigonya blanca i la garsa imperial, i aus marines com ara la gavina i els ànecs, totes elles residents a Doñana o espècies migratòries que visiten anualment el parc.
"Hem detectat tant els retardants de flama clàssics, els ja prohibits PBDE, com els emergents, els declorans", l'ús dels quals s'ha incrementat per la prohibició dels primers, ha explicat la investigadora de l'Idaea Ethel Eljarrat.
El treball corrobora fins a quin punt s'escampen al medi ambient aquest tipus de substàncies, ja que les femelles els acumulen en el seu organisme i els traslladen als seus pollets a través dels ous.
Per espècies, són les cigonyes i aguilons els que acumulen un major nivell de contaminants, tenint en compte que són dues de les espècies que se situen en la part alta de la cadena tròfica i absorbeixen també les quantitats presents al cos de les seves preses.
Els retardants de flama s'utilitzen en productes com ara la roba, aparells electrònics, tapisseria o mobiliari, per evitar la seva inflamació, i tot i que els PBDE han estat prohibits a Europa entre el 2004 i el 2013, encara es poden observar les seves conseqüències, a l'espera de conèixer els efectes biològics dels nous composts.
El treball forma part del projecte Impar (Avaluació de l'impacte sobre la fauna del Parc Nacional de Doñana associat a l'ús de nous contaminants retardants de flama), finançat per l'Organisme Autònom de Parcs Nacionals del Ministeri d'Agricultura, Alimentació i Medi Ambient.
