BARCELONA, 7 ago. (EUROPA PRESS) -
Un equip mèdic de l'Hospital Vall d'Hebron de Barcelona ha trasplantat el fetge d'un donant pediàtric a dues nenes en situació crítica de 13 anys i 8 mesos, respectivament, amb la tècnica de trasplantament hepàtic 'split', "complex i poc freqüent", duta a terme l'any 2002 al centre i que consisteix en la divisió del fetge del donant en dues parts completament funcionals.
En roda de premsa aquest dimarts, el cap de Servei de Cirurgia Hepatobiliopancreàtica i Trasplantaments del Vall d'Hebron, Ramón Charco, ha detallat que es tracta d'una intervenció "molt poc freqüent i excepcional" en la qual es generen dos empelts hepàtics.
Ha descrit que l'excepcionalitat resideix que han coincidit un fetge infantil divisible amb dos receptors en llista als qui els encaixés per grandària i que estigués a disposició tot l'equip quirúrgic.
Ha descrit que poden fer-se fins a tres trasplantaments d'un fetge infantil, però no és habitual, sinó que el normal és que un fetge s'usi per a un adult i un nen, i no per a dos nens, ja que anatòmicament resulta complex.
La intervenció, duta a terme el juliol, va consistir a extreure el fetge malalt de les dues pacients i paral·lelament dividir el fetge sa en dues parts, implantant el tros més gran a la nena de més edat, i el més petit a la més jove: "La complexitat resideix en la grandària dels vasos i que res alteri l'unió", ha resumit Charco, que ha explicat la necessitat en el fetge de la més petita d'anar tancant a poc a poc amb una malla per assegurar el seu acoblament.
Charco ha destacat que aquesta tècnica és "un pas més": dividir un fetge per dos pacients pediàtrics, quelcom que permet la constitució del fetge, que rep aportació sanguínia en cada mòdul, de manera que un fetge és divisible en segments.
El metge adjunt de la Unitat de Gastroenterologia, Hepatologia, Suport Nutricional i Trasplantaments Hepàtics Pediàtrics, Jesús Quintero, ha detallat que Naora, de 13 anys, patia una malaltia metabòlica que l'obligava a seguir una dieta molt restrictiva en proteïnes i un càncer de fetge, i Roma --amb menys de sis quilos de pes-- tenia la malaltia estranya d'Alagille, que li havia provocat una cirrosis hepàtica irreversible.
"Parlem molt de l'èxit del trasplantament, de supervivència, però l'èxit del trasplantament és que els nens siguin simplement nens", ha dit Quintero, que ha celebrat que ambdues pacients estan entrant en la normalitat.
De fet Naroa va ser donada d'alta als set dies amb una evolució excel·lent, gairebé com una apendicitis i pràcticament en plena normalitat, amb la introducció de proteïnes en la seva dieta; mentre que Roma, amb menys pes i amb més complexitat, té una evolució boníssima i ja no té picors ni color groc: "Anirà a casa en breu".
EL DONANT, "IMPRESCINDIBLE"
Quintero ha remarcat que l'equip mèdic és prescindible, però que en aquest procés hi ha algú completament imprescindible: el donant, la família del qual, al moment de més tristesa fa un acte d'altruisme: "El donant és l'eix del trasplantament".
La mare de Roma, Vanessa, de Terrassa (Barcelona), ha celebrat que se li ha retornat la vida a la seva filla: "Sense els donants no seria possible", ha dit emocionada, i ha detallat que entre els símptomes de la malaltia del seu nadó destacaven sobretot les "picors, plors, crits", amb els que va entrar en llista d'espera el febrer.
Del País Basc, Josefi, mare de Naroa, ha celebrat la bona recuperació de la seva filla, que només podia menjar fruita i verdura i res de proteïna, i ha albirat que a curt termini podrà fer vida normal i tenir una dieta oberta.
Ha agraït la tasca dels donants i ha destacat que ha estat tot molt fàcil, amb el seu allotjament a la Casa dels Xuclis, i en llista d'espera des de maig.
El coordinador de Trasplantaments Alberto Sandiumenge ha explicat que el mateix dia que es van dur a terme tots dos trasplantaments, l'hospital va registrar 14 actes de trasplantament que implicaven en total un centenar de professionals.
