També el signen Carod-Rovira, Lluís Llach, Sabater (CUP), músics, juristes i economistes
BARCELONA, 29 mar? (EUROPA PRESS) -
L'expresident de la Generalitat Quim Torra; l'eurodiputada de Junts Clara Ponsatí: la presidenta de l'ANC, Elisenda Paluzie, i el cantant i exdiputat Lluís Llach han signat aquest dimarts un manifest contra la proposició per modificar la llei de política lingüística registrada pel PSC-Units, Junts, ERC i els comuns.
També signen el manifest la líder de la CUP al Parlament, Dolors Sabater; l'exvicepresient de la Generalitat i exlíder d'ERC Josep-Lluís Carod-Rovira; l'exvicepresident primer del Parlament i exdiputat de Junts Josep Costa; l'ex-secretari general de Podem Albano Dante Fachin, i els exdiputats de la CUP Antonio Baños, Gabriela Serra i Mireia Boya.
Entre el centenar de signataris figuren escriptors com Irene Solà, Bel Olid, Jaume Cabré, Màrius Serra, Melcior Comes, Julià de Jòdar i Francesc Parcerisas; músics com Cesk Freixas i Joan Reig; actors com Joel Joan i la pallassa Pepa Plana; advocats com Carla Vall; el fotoperiodista Jordi Borràs, i altres experts d'àmbits com el jurídic, l'econòmic i l'educatiu.
Consideren que la proposta --de la qual després es va despenjar Junts-- "no es pot aprovar perquè constitueix una reculada amenaçadora per al futur de la llengua en un àmbit que és clau per normalitzar-la", i asseguren que implica incorporar explícitament la vehicularitat del castellà --l'inclou com a llengua d'aprenentatge amb el català com a vehicular--.
"Aquesta renúncia, a part de ser perillosa, seria estèril i gratuïta, i no serviria per donar resposta als requeriments judicials" de la sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) que obliga a oferir un 25% de castellà a les aules, afirmen en el manifest, que assegura textualment que el català pateix una persecució activa i atàvica.
Adverteix que "el Govern no pot cedir a l'embat judicial que, sense cap criteri pedagògic, pretén tombar un model que afavoreix la cohesió social i que compta amb el suport de la immensa majoria de la societat", i sosté que l'executiu català va cedir en la negociació de la llei orgànica de modificació de la LOE (Lomloe) amb el govern de Pedro Sánchez el 2020.
"RESPONSABILITAT INDIVIDUAL"
Els signants apel·len a la "responsabilitat individual i la consciència lingüística i democràtica de tots els integrants dels grups parlamentaris" perquè votin en contra d'aquesta proposició.
Exigeixen garantir la no discriminació dels alumnes en l'accés al coneixement del català; que col·laborin amb les institucions d'altres territoris on es parla català per impulsar una planificació lingüística coordinada, i que fomentin el català a l'escola fent-lo "útil, necessari i atractiu també fora dels centres educatius", en àmbits com l'audiovisual.
MANIFESTACIÓ DISSABTE
D'altra banda, les Associacions Federades de Famílies d'Alumnes de Catalunya (Affac), els sindicats educatius Ustec·Stes, Intersindical-CSC, CGT i COS i el Sindicat d'Estudiants dels Països Catalans (Sepc) han anunciat una manifestació dissabte a Barcelona a favor de l'escola pública i en català, des de la plaça Sant Jaume fins al Parlament.
En un manifest aquest dimarts, han criticat que l'acord dels partits sobre la llengua "suposa el punt i final al model d'immersió", trasllada la responsabilitat als equips directius, desprotegeix els docents i no compta amb el consens necessari, per la qual cosa han demanat retirar-lo i obrir un debat ampli.
