BARCELONA, 3 juny (EUROPA PRESS) -
El president de la Generalitat, Quim Torra, i el president del Parlament, Roger Torrent, lliuraran aquest dilluns el 50è Premi d'Honor de les Lletres Catalanes d'Òmnium Cultural a l'escriptor, traductor i periodista Quim Monzó en un acte a les 20 hores al Palau de la Música Catalana.
El vicepresident d'Òmnium, Marcel Mauri, va anunciar el març el guanyador d'aquest any, a qui el jurat va reconèixer la seva capacitat de "modernitzar i revitalitzar" el català, la importància i exemplaritat de la seva tasca intel·lectual i contribució notable a la vida cultural dels territoris de parla catalana.
En la presentació, Mauri va qualificar el dia de "molta alegria", però també de tristesa perquè el president de l'entitat, Jordi Cuixart, es troba empresonat.
Per primera vegada el president d'Òmnium no va trucar al premiat per comunicar-li la notícia, com Monzó deplorava: "Això passa perquè Cuixart està a la presó. És tan escandalós el que fa la justícia espanyola, i l'absoluta complacència amb què mitjans suposadament crítics haurien de respondre, que no hi ha més coses per explicar".
En aquest moment, va confessar que no havia estat capaç de respondre la carta que li va enviar Cuixart més enllà dels formalismes típics: "Per primera vegada no sé què dir, no sé com es contesta. La formal és òbvia. No tiro endavant".
Després d'agrair el premi, va fer broma dient que desconeix si els seus impulsors han demanat informes mèdics sobre la seva persona i sospiten d'alguna malaltia mortal que els hagi urgit a reconèixer-lo, convertint-lo en el segon premiat més jove de la història del guardó, per darrere de Jaume Cabré.
"SITUACIÓ GREU" DEL CATALÀ
Dotat amb 20.000 euros, el premi es lliurarà en un acte honorífic que servirà per divulgar el seu treball en favor de la llengua catalana, que va lamentar que es troba en una "situació greu", no tant per usos dialèctics i castellanismes sinó pel mal ús de les estructures.
"Anem cap a una irlandització del català", va lamentar el guanyador, que va observar que, malgrat que Irlanda és un estat, la situació en què viu l'irlandès és penosa, igual que succeeix amb l'occità, malgrat no tenir estat, va dir.
