BARCELONA 10 des. (EUROPA PRESS) -
El periodista i escriptor estatunidenc Tom Wolfe, pare del nou periodisme, dissecciona a la comunitat cubana a Miami en la provocadora novel·la coral 'Bloody Miami' (Anagrama, Columna), considerada una crònica contemporània dels immigrants de segona i tercera generació als EUA.
Wolfe ha presentat el llibre aquest dimarts a La Pedrera de Barcelona en el marc de la seva primera visita a Espanya, i ha referit la seva intenció de parlar sobre "què succeeix amb els immigrants de segona generació", i si bé d'entrada volia centrar-se en el clan vietnamita, molt present a Califòrnia, finalment es va decantar pels cubans de Miami.
En la seva elecció no és casual que Wolfe ha estat corresponsal per The Washington Post a Cuba, quan va pujar Fidel Castro, i, a més, va trobar a Miami un "exemple perfecte" de com persones d'una altra llengua i cultura es fan amb el poder polític, per votació democràtica a les urnes, només poc més de 30 anys després d'establir-se en un territori, ha explicat.
En la novel·la, una crònica despietada de l'Amèrica contemporània, que barreja corrupció i escàndols, el periodisme té un paper protagonista de la mà d'un jove professional ansiós d'escàndols --John Smith-- i el seu cap --Ed Topping--, enviat a Miami a reconvertir un diari escrit en digital i llançar un altre per a les masses llatines.
Sobre el jove periodista del llibre, format en la prestigiosa Universitat de Yale, i que treballa àvid d'exclusives que el porten a la fama ha confessat que té gran part de si mateix: "He revelat massa sobre jo mateix en aquest personatge".
En aquest sentit, ha observat que "el món es divideix entre els que manen al pati, i els que pringuen", i s'ha alineat amb els segons, motiu pel qual va començar a jugar a Beisbol --amb bastant èxit, ha dit--, i després va estudiar Periodisme, carrera en la qual ha dit que es refugien gran part dels homes que no triomfen en els esbarjos dels EUA.
En el llibre, utilitza el seu desenfadat habitual i un entramat d'històries basades en un alcalde cubà i el jove policia cubà Nestor Camacho, que salva un presumpte perseguit pel castrisme i es converteix en un traïdor per a la seva comunitat, mentre que la seva dona el deixa per un psiquiatre de pacotilla especialitzat a tractar a addictes al sexe.
A més, entremescla les històries d'un multimilionari addicte al porno, traficants de 'crac' de barris marginals, artistes conceptuals sense ofici --en una crítica a l'art contemporani--, espectadors de la regata anual de la badia de Biscayne que només acudeixen per l'orgia nocturna posterior, així com a ciutadans de Nova York rics, jubilats i xafarders d'una residència per a adults actius.
Com és habitual a l'autor, Wolfe (Richmond, 1931) crea personatges d'entorns socials molt diferents entre ells, i als quals retrata amb molts detalls psicològics i sociològics, i alhora utilitza tensions racials per entreteixir la trama, que conté una gran abundància d'exclamacions i signes de puntuació.
L'autor de 'La foguera de les vanitats' ha confessat que ara treballa en un llibre no ficció, sobre la història de la teoria de l'evolució des del 1858 fins al 2013, que ha lamentat que encara existeix la inquisició al seu país, perquè si un professor està manifestament en contra de la teoria de l'evolució o passa aquest tema molt per sobre en les seves classes, el fan fora.
"VERDADER MITE"
L'editor d'Anagrama, Jorge Herralde, ha destacat que la relació entre l'editorial i l'escriptor estatunidenc es remunta al 1973 quan va començar a publicar els seus primers llibres, i ja no ha cessat fins a l'actualitat que s'ha convertit en un "verdader mite".
Ha recordat que Wolfe es va convertir en el pare del nou periodisme, una corrent de la qual es van impregnar els periodistes "més 'trendies' i assabentats", i ha ressaltat la mirada penetrant com un làser, l'energia inesgotable, el sarcasme ferotge i la capacitat de Wolfe de posar el dit en les llagues de la societat, a través d'una creativitat desbordant.
"Alguns diuen que és un escriptor excessiu, i clar que ho és, està en el seu ADN, com el de Gaudí, sense anar més lluny", ha reivindicat feliç l'editor Herralde a la Casa Milà de l'arquitecte modernista.
MANDELA
Sobre Nelson Mandela, ha remarcat que s'ha convertit en "símbol que va més enllà de la llibertat de Sud-àfrica", i és símbol de canvi del que succeirà en molts espais del món, on es comença a veure un nou perfil de líder insospitat.
