Àngel Llàcer, Joel Joan i Lluís Marco encapçalen un repartiment dirigit per Portaceli
BARCELONA, 9 febr. (EUROPA PRESS) -
El Teatre Nacional de Catalunya (TNC) acollirà des del dijous 15 de febrer fins al 25 de març un 'Frankenstein' que viatja de la foscor a la llum llançant sobre l'espectador "un tir precís al cor", basat en la novel·la de Mary Shelley, adaptada per Guillem Morales, amb direcció de Carme Portaceli i interpretació de Joel Joan, Àngel Llàcer, Lluís Marco i Magda Puig.
Segons ha explicat Portaceli en roda de premsa aquest divendres, la novel·la versa sobre l'amor i la mort, "que és el que l'ésser humà no entén", diana de la història, que conté dos viatges oposats: de la llum a la foscor per part del doctor Victor Frankenstein, i al revés en el cas de la seva criatura.
Encara que totes les persones creuen que coneixen Frankenstein, hi ha alguns vessants que no, de manera que hi ha alguna aportació a la novel·la, sempre respectant l'ambientació de Shelley, amb un viatge de la llum a la foscor: "Victor entra en una foscor tremenda perquè no pot afrontar-ho".
En l'altre extrem, el seu ser monstruós, emprèn un camí cap a la llum, cap al pensar, el llegir i l'entendre, un viatge oposat al del seu creador, de manera que l'obra conté tots dos relats amb un "tir precís al cor".
"És una història preciosa que conté tota una reflexió sobre l'ésser humà", ha sintetitzat Portaceli, que sobre la possibilitat d'incloure Shelley com a personatge, ha dit que en la història totes les dones estan mortes, i els homes es donen vida entre si, generant un món que no va enlloc.
Morales ha explicat que en la seva adaptació, situada en el segle XVIII, volien explicar la història tant del creador com de la criatura, i també introduir el tema de l'abandonament: "S'estableix un vincle molt fort entre creador i creat, i aquí també està la tragèdia".
CREACIÓ, NO DIVINITAT
En aquest procés, estava més interessat en el terreny de les emocions que en el científic --perquè ja s'ha vist molt l'abominació que permet la ciència--, i ha agregat: "Et trobes que es parla de l'acte de la creació i de la responsabilitat que un té quan crea vida, encara que la cosa creada sigui un monstre".
Això condueix a un terreny de les emocions, i també a un desafiament de Déu que s'aborda més des de la creació que des de la divinitat, substituint aquest desafiament per la naturalesa, "és més interessant", per això parla de la naturalesa i la contranaturalesa.
"La creació correspon a l'home i a la dona en gran mesura, i més que estar a dalt era estar en el ventre de la dona, i li donava una dimensió que ens agradava", ha sintetitzat.
Sobre la posada en escena, transcorre en una caixa hermètica, molt contundent i que oprimeix, i que sembla fixa i sense evolució, i després pot portar-se a l'altre costat, i es tradueix en dos viatges duals transformat per projeccions sobre aquesta, als quals se suma un espai sonor amb entitat pròpia.
DEL FRANKENSTEIN "DE CARGOLS" A UN ERUDIT
Joel Joan ha dit que quan va rebre la proposta s'identificava més amb el científic i el seu dilema moral, sense haver-se plantejat ser la criatura: "Em va sorprendre perquè pensava que el monstre era una mica el dels dos cargols, i pensava que no tindria diàlegs sinó sons, i en llegir la novel·la vaig quedar fascinat".
Ha subscrit aquest viatge de la foscor a la llum i cap a la humanitat, i també cap a l'erudició, perquè acaba sent un autèntic intel·lectual en la novel·la, i no té res a veure amb les pel·lícules més famoses, "lluny de ser un monstre acaba sent el més humà de tots".
Ha considerat meravellosa la seva recerca per ser acceptat, que li ha regalat una "catarsi xula i alliberadora", ja que la criatura ho té tot per aprendre i no té prejudicis, així que és un mirall que reflecteix quelcom entranyable, i deixa clar que el monstre és Victor Frankenstein i la criatura és el doctor.
Llàcer ha bromejat amb el fet que va acceptar el paper per vanitat, i que ja havia treballat amb Portaceli, i ha assenyalat que aquest personatge el deixa destrossat per aquest viatge de la llum a la foscor, fet que ha considerat interessant però molt cansat: "Faig mal a aquells que m'envolten, i no estic acostumat".
El director de la sala, Xavier Albertí, ha recordat que aquest any se celebren els 200 anys de l'escriptura de la novel·la, i l'obra versa sobre l'abisme de l'ésser humà davant la tecnologia.
