BARCELONA, 26 febr. (EUROPA PRESS) -
La Societat d'Estudis Econòmics de Foment del Treball defensa vincular parcialment el finançament dels centres educatius als resultats aconseguits per millorar l'educació a Catalunya, ha informat aquest dimecres en un comunicat.
Així ho sosté a l'estudi 'El sistema educatiu a Catalunya. Recuperar el prestigi social', que analitza la connexió entre educació i feina, fruit d'un cicle de jornades de debat realitzades entre octubre del 2012 i maig del 2013, el qual han traslladat a la consellera d'Ensenyament de la Generalitat, Irene Rigau, en un acte privat.
L'estudi, editat per Foment, analitza el model educatiu i els actors que intervenen en ell, i fa una atenció especial al model universitari, a més de preguntar-se pel pes que ha de tenir l'afany emprenedor i la innovació en el sistema.
El text sosté que el nivell de competències de l'alumnat està "en general per sota del nivell exigit a la feina", i adverteix que les empreses es queixen de la formació dolenta dels nous treballadors, pel que veuen necessari revisar el model.
Proposa "incentius i millora del finançament" en funció del compliment dels objectius plantejats pels alumnes a través d'una avaluació externa; millorar el seguiment dels recursos assignats a cada centre, i crear incentius a les universitats en funció del grau d'inserció laboral, entre d'altres.
Veu necessari repensar un "cert nivell" de desfuncionalització del professorat amb un nou estatut pels funcionaris, i potenciar la implicació i la participació de l'empresa en el sistema educatiu per detectar més ràpida i sistemàticament les necessitats de formació dels treballadors.
Advoca per modificar l'accés i avaluació del funcionariat; incrementar la nota de tall; tenir mèrits basats en coneixements, capacitats, aptituds i actituds més que en antiguitat, i fer una avaluació prèvia de competències bàsiques.
Planteja que hi hagi una menor intervenció de l'administració --tant a escoles com a universitats--, més independència del cicle polític i "evitar la càrrega ideològica de les lleis educatives", a més d'afavorir el consens i l'estabilitat entre partits, fomentar la col·laboració entre departaments educatius, universitat, indústria i feina, i reduir la burocràcia.
DÈFICITS D'EXPRESSIÓ
En relació amb els continguts, el 'think tank' ha detectat un "dèficit d'expressió" per part dels estudiants, per la qual cosa es mostren a favor de fomentar la lectura i dedicar més temps a l'escriptura i a l'expressió oral amb la introducció de l'oratòria a través de debats i presentacions.
A més, l'informe indica que els alumnes han de fer més activitats conjuntes d'aprenentatge amb experimentació i pràctica, ja que l'ensenyament està excessivament centrat en els coneixements, i fomentar les capacitats emocionals i les expectatives positives en els alumnes: "Eliminar la idea de que no poden fer determinades coses, reforçant l'autoestima".
A nivell universitari, l'estudi aposta per augmentar la flexibilització de les estructures i els reglaments; redefinir les funcions de la junta de govern i del Consell Social, perquè aquest últim posi en contacte la universitat amb les empreses i faciliti l'obtenció de finançament extern; la presència de supervisors externs, i la major exigència en rendiment de comptes.
