Actualitzat 20/04/2018 09:14

Un test de força de la mà, indicador de la supervivència en un tipus de càncer de pulmó

Els ancians amb aquest càncer es beneficien menys de combinar radioteràpia i quimioteràpia

Càncer de pulmó
ATS - Arxiu

BARCELONA, 20 abr. (EUROPA PRESS) -

Un test de força de la mà és un bon indicador de la supervivència a curt i llarg termini en pacients amb càncer de pulmó no microcític segons un estudi, que va detectar que els pacients amb poca força tenien 1,5 més de probabilitats de morir en els cinc anys següents que els que tenien força en tancar la mà.

Es tracta d'una investigació duta a terme per la Clínica Maastro de Maastricht (Països Baixos) a 226 pacients, que es presentarà aquest dissabte al congrés d'oncologia radioteràpica ESTRO 37, considerat el més gran d'Europa en aquest àmbit, i que se celebra a Barcelona des d'aquest divendres fins dimarts vinent.

L'estudi ha conclòs que el nivell de força pot indicar, fins i tot, l'expectativa de vida l'any següent al mesurament, i l'oncòloga Stéphanie Peeters ha destacat que el test és una mesura més objectiva que els mesuraments de l'estat funcional dels pacients indicades per l'Organització Mundial de la Salut (OMS) i "pot oferir informació afegida sobre l'estat general d'un pacient".

Entre el 2006 i 2012, van demanar als pacients amb aquest tipus de càncer que anaven a rebre el tractament de radioteràpia corporal estereotàctica que agafessin el mànec d'un dispositiu manual que mesurava la intensitat de la màxima força durant tres segons; el grup tenia una mitjana de 72 anys d'edat i el 59% eren homes, i el 41%, dones.

Van prendre aquesta mesura tres vegades a cada mà, i es va detectar la feblesa de la pressió en el 31% dels pacients, mentre que en el 69% no es va veure cap feblesa, amb una força de pressió que variava entre els 17 i els 39 quilos --28 quilos de mitjana--.

Van definir la feblesa segons els rangs normals en la població general, tenint en compte, l'edat i el sexe, i d'aquells que van mostrar feblesa, només el 12% seguien vius al cap de cinc anys, mentre que el 40% dels pacients sense feblesa seguia amb vida després d'aquest temps.

SEGON ESTUDI

Un altre assaig del mateix centre mèdic recull que els pacients d'edat avançada tractats en fase 2 de radioteràpia combinada amb quimioteràpia en aquest tipus de càncer de pulmó no microcític tenen menys probabilitat de beneficiar-se que d'altres més joves quan se'ls administren tots dos tractaments alhora.

L'assaig, que es presentarà també aquest dissabte en el congrés, ha investigat 300 pacients entre el 2009 i 2012, dels quals el 25% tenia més de 74 anys, i van revisar la supervivència general l'octubre del 2017.

Entre els pacients de més de 74 anys, un 32% va rebre quimio-radioteràpia concomitant, un 29% quimio-radioteràpia seqüencial, i un 39%, només radioteràpia.

"Els pacients més grans que van ser tractats amb quimio-radioteràpia concomitant presentaven una supervivència pitjor que d'altres més joves", i també mostraven pitjors resultats que els pacients de la mateixa edat que havien estat tractats amb quimio-radioteràpia seqüencial o bé només amb radioteràpia, ha explicat l'oncòloga Judith van Loon.

Contingut patrocinat