LLEIDA 2 abr. (EUROPA PRESS) -
Una tesi de la doctora per la Universitat de Lleida (UdL) Núria Roure assegura que no totes les persones que pateixen apnea del somni tenen símptomes de somnolència mentre estan despertes, i contradiu els dictàmens de l'Associació Americana de l'Apnea del Somni, que considera aquest fet com a requisit obligatori per diagnosticar possibles casos, ha informat aquest dimarts la universitat lleidatana.
Un malalt d'apnea sol tenir entre 25 i 30 parades respiratòries per hora mentre dorm, sis vegades més del que es considera normal, apunta la universitat en un comunicat.
Quan falta oxigen, el cervell provoca el desvetllament, el somni es torna més lleuger i no es descansa bé, per tant, no es pot suposar que només pateixin el trastorn aquelles persones que presenten símptomes de somnolència diürna, sosté la tesi.
Núria Roure s'ha basat en els resultats d'un estudi fet a una mostra d'uns 3.000 homes, constatant que la meitat de pacients que pateixen d'apnea no refereix cap somni durant el dia.
A més, ha comprovat que els que presenten somnolència són precisament els que dormen més hores i descansen millor.
El treball també posa en relleu que la proporció de dones a les quals se'ls diagnostica aquesta síndrome és molt més que per sota de les quals realment són susceptibles de tenir-lo.
Fins a la menopausa sí que hi ha una hormona que protegeix l'aparició de l'apnea, però després d'aquest període, s'equilibra el nombre de casos respecte als homes.
Els termes fatiga i cansament solen ser utilitzats per descriure els símptomes del trastorn respiratori i, per això, la tesi incideix que el personal sanitari ha de tenir més formació sobre les diferències segons el gènere en el trastorn.
Per confirmar un possible cas d'apnea cal sotmetre el pacient a una polisomnografia, una tècnica amb la qual s'estudia, durant una nit a l'hospital, el nombre d'interrupcions de la respiració, eina clau per avaluar el descans de la persona.
A més, un grup de treball liderat pel director de la Unitat del Somni de Lleida i professor de la UdL, Ferran Barbé, en què també participa Roure, juntament amb centres de Palma de Mallorca, Sevilla, Vitòria, Càceres i Burgos, estudia ara si la síndrome té un origen biològic, relacionat amb l'obesitat.
