Publicat 25/12/2021 13:50CET

El telescopi Webb, llançat a l'espai

Llançament del telescopi Webb
NASA TV

MADRID, 25 des. (EUROPA PRESS) -

El telescopi espacial Webb ha estat llançat amb èxit aquest 25 de desembre des del port espacial europeu de Kourou, a la Guayana francesa, a bord d'un coet Ariane 5.

Una missió conjunta de la NASA, l'ESA i l'Agència Espacial Canadenca, Webb es va enlairar a les 12.20 UTC, després de set dies de retards successius per incidències en els preparatius i el mal temps.

Nou minuts després del llançament es va separar l'etapa principal del coet. Abans d'aconseguir mitja hora de vol està previst que es desprengui l'etapa superior de l'Ariane 5, alliberant a l'observatori per al desplegament de panells solars i antenes per enviar els primers senyals al control de terra.

És l'observatori més gran fora de la Terra mai construït, amb una massa de llançament de 6,2 tones. El desplegament del seu mirall i el seu protector solar no es completarà fins a 13 dies després del llançament, i la seva inserció orbital final arribarà en 29 dies.

VEURE LES PRIMERES GALÀXIES

De Webb s'espera que resolgui misteris en el Sistema Solar, vegi més en profunditat mons distants al voltant d'altres estels i explori les misterioses estructures i orígens de l'univers i el lloc de la Terra en ell.

Observarà la llum infraroja amb una sensibilitat sense precedents, i això li permetrà mirar enrere en el temps uns 13.500 milions d'anys per veure les primeres galàxies després del Big Bang.

Entre les seves característiques tècniques destaquen el mirall primari --compost per 18 segments hexagonals que combinats creen un mirall amb un diàmetre de 6,5 metres, enfront dels 2,4 metres del Hubble--, el parasol i quatre instruments científics entre càmeres i espectrògrafs.

El telescopi es desplegarà a l'espai prop del punt lagrangià Terra-Sol L2, a 1,5 milions de quilòmetres de la Terra. La seva destinació és aquest perquè, equilibrat entre les forces gravitacionals del Sol i la Terra, mantindrà la mateixa orientació pel que fa a ambdues, i el calibratge i blindatge són més senzills.

Webb estarà protegit per un gran parasol fet de cinc fulles de Kapton revestit d'alumini i silicona que mantindrà al mirall i els seus quatre instruments científics principals a temperatures properes al zero absolut.

A diferència del Hubble, que observa en els espectres ultraviolat proper, visible i infraroig proper, Webb observarà en la llum visible de longitud d'ona llarga (taronja a vermell) a través del rang de l'infraroig mitjà. Això li atorga 100 vegades més sensibilitat.

Això permetrà una àmplia gamma d'investigacions a través de molts subcamps de l'astronomia, que observi i estudiï els primers estels, de l'època de reionització, formació de les primeres galàxies, prengui fotografies de núvols moleculars, grups de formació estel·lar, així com objectes amb alt desplaçament cap al vermell i que siguin massa vells i distants perquè poguessin ser observats per l'Hubble i altres telescopis anteriors.

25 ANYS DE DESENVOLUPAMENT

En desenvolupament des de 1996, inicialment va ser denominat com Next Generation Space Telescope o NGST, fins que el 2002 va ser denominat James I.Webb en honor a l'administrador de la NASA de 1961 a 1968.

El projecte, la finalitat del qual és donar relleu als telescopis espacials Hubble i Spitzer, ha tingut cinc anys de retard en el llançament i el seu cost final ronda els 10.000 milions de dòlars.

Contador

www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
© 2022 Europa Press. És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés