Els investigadors han trobat en els virus un perfil "complex i diferent en cada persona"
BARCELONA, 21 març (EUROPA PRESS) -
Investigadors espanyols han descobert vuit nous virus presents en la saliva humana mitjançant una tècnica desenvolupada recentment que separa virus combinant citometria de flux --una tecnologia biofísica que utilitza llum làser--, genòmica i biologia molecular, i que han aplicat en mostres de 15 voluntaris, ha explicat en un comunicat la Universitat Pompeu Fabra (UPF) de Barcelona.
El treball, publicat en la revista 'Viruses', ha estat liderat per l'investigador del Departament de Fisiologia, Genètica i Microbiologia de la Universitat d'Alacant (UA) Manuel Martínez, amb participació del cap de la Unitat de Citometría de Flux de la UPF, Òscar Fornas, investigador del Centre de Regulació Genòmica (CRG) de la capital catalana.
La tècnica es diu single-virus genomics (SVGs) i consisteix a separar un únic virus mitjançant citometria de flux, trencar la seva estructura proteïca --càpside--, fer còpies del genoma i seqüenciar el seu ADN per poder identificar-lo, i es tracta del primer estudi que realitzen en humans.
Els investigadors han aplicat aquesta tècnica en mostres de saliva de 15 voluntaris i han aconseguit aïllar 1.300 virus i amplificar el genoma d'al voltant de 200 virus, amb el que han aconseguit distingir vuit nous virus que són predominants en les comunitats virals de les mostres analitzades, i els resultats suggereixen un perfil dels virus "variable, complex i diferent en cada persona".
"Ens estem centrant a comparar els canvis que ocorren en aquests virus, i també bacteris, presents en la saliva de persones sanes i malalts amb certes patologies de base com a diverses immunodeficiències", ha explicat Martínez, que treballa actualment en una fase avançada del projecte.
Fornas ha destacat que aquest estudi és "un exemple del potencial que té aquesta nova tècnica per revelar la diversitat genètica dels virus en el cos humà, ja que es podria implementar amb qualsevol mostra líquida".
El 2017, els investigadors van fer servir SVGs per descobrir virus marins abundants impossibles de conrear en el laboratori, en un estudi que va publicar 'Nature Communications', i després de demostrar la seva utilitat van pensar a abordar els virus presents en diferents ecosistemes, com el cos humà.
