MADRID, 13 febr. (EUROPA PRESS) -
El ple del Tribunal Constitucional considera en una sentència estimatòria d'un recurs d'empara d'un professor de primària que explicar als alumnes la convocatòria d'una vaga i els motius per acudir-hi no suposa adoctrinament.
La decisió, de la qual ha estat ponent el magistrat Alfredo Montoya, anul·la la sanció d'un mes d'ocupació i sou imposada a un docent d'Educació Primària, funcionari de carreta per la Conselleria d'Educació, Cultura i Esports de la Comunitat de Castella-la Manxa. El motiu va ser l'entrega als seus alumnes d'una carta, dirigida als pares, en la qual anunciava que participaria en la vaga convocada per al dia 29 de febrer del 2012; i per exposar en classe els motius pels quals, en la seva opinió, s'havia de secundar l'aturada.
El Tribunal conclou que l'únic fet acreditat va consistir que el demandant d'empara "va informar els alumnes sobre la convocatòria de vaga i la seva voluntat de secundar-la". Ho va fer durant l'horari lectiu i per un temps de deu minuts.
"Sembla lògic pensar que aquesta explicació va haver de reflectir la seva posició favorable a aquesta mesura; però aquesta circumstància no denota, per si sola, un propòsit d'adoctrinament o, almenys, un propòsit d'influir tendenciosamente en l'alumnat, ja que la parquedat del relat fàctic sobre aquest aspecte no autoritza a extreure tal conclusió", subratlla el text.
Per això, considera que la conducta del recurrent no és constitutiva de la falta lleu per la qual va ser sancionat, consistent en "incompliment dels deures i obligacions del personal funcionari (...)", i anul·la tant la resolució administrativa com la sentència que va confirmar la sanció perquè vulneren el principi de legalitat penal (art. 25.1).
La sentència recorda que, segons la doctrina constitucional, el principi de legalitat penal suposa "que ningú pot ser condemnat o sancionat per accions o omissions que no constitueixin delicte, falta o infracció administrativa, segons la legislació vigent, al moment de la comissió del fet".
En aquest sentit, explica que es produeix la vulneració d'aquest dret quan la conducta jutjada "és subsumida d'una manera irraonable en el tipus que resulta aplicat". La doctrina constitucional també és reiterada respecte a l'"exigència d'una prova de càrrec suficient" com a garantia del respecte a la presumpció d'innocència.
En aquest cas concret, dues són les conductes en les quals la Conselleria d'Educació, Cultura i Esports de la Comunitat de Castella-la Manxa basa la sanció, imposada al recurrent per utilitzar béns públics per a usos particulars i per incomplir el deure de neutralitat en l'exercici de les seves funcions com a professor.
La primera d'aquestes conductes va consistir a emprar aproximadament deu minuts de classe i els canals de comunicació amb els pares dels alumnes per difondre les seves opinions personals. La sentència sosté en aquest punt que l'actuació del professor, "que només va dedicar uns minuts de la classe a explicar als seus alumnes les raons de la vaga i va lliurar una nota dirigida, amb la mateixa finalitat, als seus pares, no té encaix en el tipus sancionador", donada la naturalesa de la informació transmesa i l'escàs temps que va dedicar a això.
La segona de les conductes sancionades va consistir a valer-se de la seva posició com a empleat públic docent i dels mitjans a la seva disposició per "expressar la seva opinió personal sobre la vaga convocada, resultant la seva actuació parcial i freturosa de l'objectivitat i neutralitat" que li eren exigibles.
La sentència afirma sobre aquest tema que la comunicació, els destinataris de la qual eren els pares i no els alumnes, no va vulnerar el deure de neutralitat del recurrent "en no haver-se acreditat en l'expedient" que aquesta carta "posseeixi un contingut informatiu que es pugui entendre vulnerador del deure de neutralitat funcionarial".
Així, assenyala que els alumnes que van prestar el seu testimoniatge durant la instrucció de l'expedient van respondre que el professor "va dir que ell volia anar a la vaga per veure si se solucionaven els motius que explicava" en la nota dirigida als pares i perquè "hi hauria retallades al pressupost".
Com que no encaixaven els fets provats en la falta disciplinària per la qual es va imposar la sanció, la sentència anul·la tant les Resolucions de la Conselleria d'Educació, Cultura i Esports de la Comunitat de Castella-la Manxa com la sentència del Jutjat del Contenciós-Administratiu número 1 de Guadalajara que les va confirmar per vulnerar el principi de legalitat de l'art. 25.1 de la Constitució.
