Sentencia que el Govern central no pot regular les bases del plurilingüisme però sí que avala la seva competència sobre les avaluacions d'ESO i Batxillerat
MADRID, 20 febr. (EUROPA PRESS) -
El Tribunal Constitucional ha estimat parcialment el recurs de la Generalitat de Catalunya contra la Llei Orgànica de Millora de la Qualitat de l'Educació (LOMCE) i ha anul·lat alguns dels preceptes impugnats per considerar que envaeixen competències autonòmiques en matèria d'educació.
Entre ells, la sentència considera que el sistema dissenyat per la llei per garantir l'ensenyament en castellà sostingut amb fons públics, que va impulsar l'exministre José Ignacio Wert, no respecta el repartiment de competències entre l'Estat i la comunitat autònoma.
Es refereix, en concret, a la capacitat del Ministeri d'Educació,
Cultura i Esport, a través de l'Alta Inspecció d'Educació, per decidir sobre l'escolarització d'aquests alumnes en centres privats i al seu finançament.
El sistema previst en la disposició addicional 38 de la LOMCE que ara queda anul·lada, permetia al ministeri becar l'escolarització d'alumnes en castellà en centres privats quan la xarxa pública catalana no els garantís aquest dret.
El decret que va desenvolupar aquesta previsió establia en uns 6.000 euros l'import per alumne i any, que després el Govern central trauría del finançament autonòmic de Catalunya.
Al gener del 2015, havien demanat l'ajuda 322 famílies de cara al curs 2016/2017, quan es va concedir a un total de 40, segons dades oficials.
Ara, la sentència aprovada per unanimitat i de la qual ha estat ponent el magistrat Fernando Valdés Dal-Ré, rebutja aquesta previsió perquè considera que l'alta inspecció educativa està intervenint de forma "directa" i en substitució de l'Estat per executar una competència que és autonòmica i ho fa perquè la LOMCE s'excedeix en atribuir-li aquest paper.
Conforme detalla el text, segons la doctrina constitucional, l'alta inspecció "constitueix una competència estatal de vigilància, però no un control genèric i indeterminat que impliqui dependència jeràrquica de les comunitats autònomes respecte a l'Administració de l'Estat".
Considera així que no és admissible que l'alta inspecció assumeixi competències que són de les comunitats.
Explica que l'Estat pot fixar mecanismes de control administratiu o de coordinació, però sempre que les mesures aprovades "trobin cobertura en alguna competència estatal de coordinació i resultin degudes, necessàries i proporcionades, en el sentit que siguin l'alternativa menys restrictiva per salvaguardar béns legítims i produeixin més beneficis en aquests que perjudicis en l'autonomia de les Comunitats Autònomes".
Per a això, la configuració dels mecanismes de "coordinació o control" ha de complir sempre dos requisits: ha d'estar "suficientment objectivada o determinada en normes de rang legal" (predeterminació normativa) i ha de venir precedida d'un requeriment previ que permeti a l'administració autonòmica corregir per si mateixa la seva actuació.
No seria el cas, d'acord al Constitucional: segons estableix, el procediment que dissenya la LOMCE excedeix dels límits marcats per la doctrina en relació amb l'alta inspecció estatal, i incompleix també els dos requisits relatius al "control" administratiu.
En primer lloc, perquè la intervenció de l'alta inspecció es produeix de forma "directa", així que l'Estat està executant "per substitució" una competència que és autonòmica.
En segon lloc, considera que la LOMCE tampoc compleix el requisit de "predeterminació normativa" quan utilitza termes com "raonable" o "adequat" per fixar en quin moment pot l'Estat escolaritzar alumnes en centres privats, amb la consegüent retenció econòmica a la comunitat autònoma, i quan pot declarar extingida aquesta obligació.
"No es pot construir una verificació administrativa de compliment o incompliment de la comunitat autònoma, amb els efectes previstos en la regulació impugnada, sobre la base del que l'Alta Inspecció d'Educació consideri el marge de 'raonabilitat' i 'adequació'", diu el Constitucional.
A més, adverteix la sentència, la norma preveu la intervenció estatal sense opció al fet que es produeixi un previ intercanvi d'informació tendent a la sempre desitjable solució de diferències per via de cooperació, i sense previ requeriment; només es dona audiència a la comunitat autònoma "en el si d'un procediment ja iniciat".
Per tant, conclou que "no es proporciona a la comunitat autònoma cap llera per manifestar el seu punt de vista com a Administració responsable de la programació educativa", ni "se li dona ocasió per remeiar" l'incompliment mitjançant l'exercici de les seves pròpies competències.
Anul·la en conseqüència els paràgrafs 3, 4 i 5 de la disposició addicional 38ª4c) de la Llei d'Educació (LLOI), tal com queden redactats en l'article Únic 99 LOMCE, i el mecanisme per al seu finançament introduït en la LOFCA.
L'ESTAT NO POT REGULAR EL PLURILINGÜISME
D'altra banda, la sentència declara inconstitucional la disposició final 7ªbis LLOI (afegida per l'art. Únic 109 LOMCE), segons la qual correspon al Govern central establir, via reglament, les bases de l'educació plurilingüe (impartició d'assignatures no lingüístiques en llengües estrangeres) des del segon cicle d'Educació Infantil fins a Batxillerat, prèvia consulta a les Comunitats Autònomes.
El Tribunal sosté que la llei no especifica el criteri legal que dona cobertura a aquesta competència del Govern central per al desenvolupament reglamentari bàsic i que tampoc pot justificar-se en el fet que l'educació plurilingüe tingui un caràcter excepcional, perquè abasta pràcticament a tots els ensenyaments no universitàries.
No obstant això, el Tribunal avala una altra sèrie d'articles de la LOMCE recorreguts per la Generalitat de Catalunya, com la competència per regular les proves d'avaluació finals d'ESO i Batxillerat i fixar tant els criteris d'avaluació com les característiques dels exàmens.
Considera que es tracta de l'exercici de la competència estatal per regular les "condicions d'obtenció, expedició i homologació de títols acadèmics i professionals" que li atribueix la Constitució.
Avala també la part impugnada de la nova configuració de l'estructura de les assignatures que realitza la LOMCE.
Segons els recurrents, el disseny contingut en la llei estatal limita la capacitat de les comunitats de complementar els continguts bàsics, ja que ara és compartida amb els centres docents, però el Constitucional no ho veu així.
Recorda que segons la seva doctrina, correspon a l'Estat fixar els anomenats "ensenyaments mínims", que la LOMCE denomina "aspectes bàsics del currículum".
Tant abans com després de l'entrada en vigor de la LOMCE, les administracions autonòmiques poden completar aquest currículum bàsic amb "ensenyaments específics que responguin a la seva particularitat dins de l'Estat autonòmic".
La sentència conclou que la LOMCE preserva la competència autonòmica i rebutja que se solapi amb la dels centres docents, ja que "poden complementar els continguts dels blocs d'assignatures troncals, específiques i de lliure configuració autonòmica i configurar la seva oferta formativa, però en fer-ho estan sotmesos tant a la regulació i límits establerts per les Administracions educatives, la qual cosa per descomptat inclou la normativa dictada per les comunitats autònomes, com a la programació de l'oferta educativa que estableixi cada Administració educativa".
També declara constitucional que l'Estat reguli els criteris d'admissió als cicles de grau mitjà i superior de FP quan el nombre de places oferides sigui inferior a la demanda, perquè entén que l'objectiu és evitar criteris arbitraris i que és constitucionalment admissible la col·laboració reglamentària".
