Publicat 4/10/2019 10:35:44CET

Un Tàpies "sofisticadament polític" emergeix en un llibre de col·leccionista amb 213 imatges

'Companys1974'
ANTONI TÀPIES/ENCICLOPÈDIA ART - Archivo

Carles Guerra: "Sabia que havia de generar una obra amb un paper polític"

BARCELONA, 4 Oct. (EUROPA PRESS) -

El llibre de col·leccionista 'Tàpies. Biografia d'un compromís', de diversos autors, retrata el pintor més "sofisticadament polític" del 1943 al 2011 a través d'èpoques i contextos molt diversos, ha explicat el director de la fundació que porta el seu nom, Carles Guerra, en una entrevista d'Europa Press.

L'obra compta amb les aportacions de Guerra; el president de la Fundació Antoni Tàpies, Xavier Antich, i dels especialistes en el pintor Flavia Company, Manuel Guerrero, María Dolores Jiménez-Blanco, Albert Mercadé, Xavier Montanyà, Javier Pérez Segura, John C.Welchman i l'equip de la fundació.

L'obra, editada per Enciclopèdia Art/Fundació Antoni Tàpies, consta d'un llibre de gran format i un llibre d'estudi, i inclou 213 il·lustracions d'obres de Tàpies que posen sobre la taula el seu compromís polític i reflecteix "una política molt més sofisticada" que l'actual.

"DOBLE DICTADURA"

Guerra ha lamentat que Tàpies va fer política sota el franquisme i va estar sotmès a una doble dictadura: "L'òbvia, que impedeix els continguts polítics, i una dictadura més subtil: la de la censura que l'art modern imposava a l'autor", i obligava que la seva obra no incorporés continguts desxifrables.

En l'obra seleccionada, Guerra destaca que es poden apreciar gargots difícilment llegibles amb inscripcions en les quals aparentment es pot llegir 'Visca Catalunya', en una època en la qual l'artista no estava segur de poder-se expressar amb claredat, i en la qual semblava que es penedia d'incloure aquests gargots, perquè després els esborrollava: "Crec que, com tot humà, dubtava, però les circumstàncies li impedien tenir un acte de valentia".

"Tàpies sabia que havia de generar una obra que sentia que havia de tenir un paper polític i de compromís, però sabia que no ho podia fer d'una manera explícita perquè se li acabava el recorregut", ha explicat Guerra, que detalla com va aconseguir subtilment incloure aquestes referències sense expressar-les obertament en la seva obra, especialment després de participar en La Caputxinada, en referència a la primera gran protesta estudiantil a Catalunya contra el franquisme en la Barcelona del 1966.

SIGNES ALTERNATIUS

En el simbolisme de la seva obra inclou, per exemple, quatre barres, que bé poden ser la senyera, bé els barrots de la presó on va ser després de La Caputxinada: "No hi ha cap signe estable ni definitiu. És la gran virtut de l'obra de Tàpies", perquè els signes que fa servir sempre tenen preparat un significat alternatiu, amb múltiples interpretacions per evitar que cap s'imposi en l'obra.

En la investigació per preparar aquest llibre han aparegut documents inèdits, com la seva declaració davant la policia quan va ser detingut per La Caputxinada, i també un document que revela que Tàpies va organitzar una subhasta al Palais Gaillard de París (França) per recaptar fons per a les multes d'aquell episodi: "És molt important per veure el compromís de Tàpies" i oferir un relat de vida de l'artista.

"Tàpies era un mestre en els processos de significació", ha assegurat Guerra, que considera que la seva gran virtut no era ser polític, sinó mestre d'aquests significats ambivalents, capaços de superar la censura i la interpretació de la qual continua oberta i conservar alhora l'autonomia de l'obra i la seva pròpia polisèmia.

L'actualitat més visitada a Aldia.cat

www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
© 2019 Europa Press. Està expressament prohibida la redistribució i la redifusió de tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense previ i exprés consentiment.