MADRID 5 oct. (EUROPA PRESS) -
El Tribunal Suprem ha determinat que les prestacions públiques per maternitat de la Seguretat Social, que perceben les dones treballadores durant la baixa de 16 setmanes després del naixement d'un fill, estan exemptes de l'IRPF, en contra del criteri que fins ara ha mantingut l'Agència Tributària.
Així ho reflecteix el Suprem en una sentència de la Secció Segona de la Sala III, del Contenciós-Administratiu, que desestima un recurs de l'Advocacia de l'Estat, que defensava que aquestes prestacions no havien d'estar exemptes de l'IRPF.
El Suprem confirma així una sentència del Tribunal Superior de Justícia de Madrid, de juny de 2017, que va estimar el recurs d'una dona i va ordenar a Hisenda que li retornés la quantitat ingressada en l'IRPF de 2013 per la prestació per maternitat amb càrrec a la Seguretat Social percebuda en aquest exercici.
L'alt tribunal recorda que l'advocat de l'Estat va recórrer al Suprem aquesta última sentència per considerar que era contradictòria amb decisions dels tribunals superiors de Castella i Lleó i Andalusia, sobre la mateixa matèria, i argumentant, entre altres motius, que la prestació de maternitat satisfeta per la Seguretat Social té la funció de substituir la retribució normal, que no està exempta en l'IRPF i que obtindria la contribuent pel seu treball habitual, que ha deixat de percebre en gaudir del corresponent permís.
Per tot això, l'advocat de l'Estat afegia que no cal estendre a les prestacions per maternitat de la Seguretat Social l'exempció que l'article 7 de la Llei de l'IRPF sí estableix per a aquestes prestacions per maternitat quan procedeixen de les comunitats autònomes o entitats locals.
En canvi, en la sentència, de la qual ha estat ponent el magistrat José Díaz Delgado, el Suprem considera que la prestació per maternitat a càrrec de l'Institut Nacional de la Seguretat Social sí pot incardinar-se en el supòsit previst en el paràgraf tercer lletra h de l'article 7 de la Llei de l'IRPF, quan disposa que "igualment estaran exemptes les altres prestacions públiques per naixement, part o adopció múltiple, adopció, fills a càrrec i orfandat".
LA LLEI DE L'IRPF HO AVALA
L'alt tribunal comparteix aquest argument afirmant que així es desprèn també de l'Exposició de Motius de Llei de 2003 sobre mesures fiscals, administratives i d'ordre social, en la qual es precisa que "en l'IRPF, en primer lloc, s'estableix l'exempció de les prestacions públiques percebudes per naixement, part múltiple, adopció, maternitat i fill a càrrec, entre les quals s'inclouen les prestacions econòmiques per naixement de fill i per part múltiple previstes en el reial decret llei 112000 de 14 de gener".
D'aquest text, afirma el Tribunal Suprem, es desprèn que l'exempció que s'estableix comprèn també la prestació per maternitat i no només per naixement, part múltiple, adopció i fill a càrrec, ja que es refereix expressament a la prestació per maternitat i no sembla pretendre, afegeix a l'alt tribunal, que el seu abast es limiti a les concedides per les comunitats autònomes o entitats locals, sinó que es tracta d'establir l'exempció "de totes les prestacions per maternitat, sense distinció de l'òrgan públic del que es percebin".
A més, el Suprem afegeix una interpretació gramatical, al considerar que quan el paràgraf comença amb la paraula "també" estaran exemptes les prestacions públiques per maternitat percebudes de les comunitats autònomes o entitats locals, després de declarar exemptes en el paràgraf anterior les altres prestacions públiques per naixement, part o adopció, sembla donar a entendre, en opinió del Suprem, que a més de les quals són a càrrec de la Seguretat Social, entre les quals cal incardinar les de maternitat, estan exemptes les que pel mateix concepte es reconeguin per les comunitats o entitats locals.
En cas contrari, afirma, la paraula "també" seria "inútil" i podria donar lloc a entendre que el legislador ha volgut exclusivament declarar exemptes aquestes últimes (les de comunitats i entitats locals) i excloure les estatals.
Finalment, el Suprem es recolza en el que denomina "interpretació sistemàtica", basada que la prestació per maternitat és el subsidi que gestiona la Seguretat Social per tractar de compensar la pèrdua d'ingressos del treballador com a conseqüència del permís de descans pel naixement d'un fill, adopció, tutela o acolliment, en quedar suspès el contracte de treball durant aquest període després d'interrompre's l'activitat laboral.
D'aquesta forma, assegura que amb motiu de l'article 177 de la Llei General de la Seguretat Social, es consideren situacions protegides la maternitat, l'adopció, la guarda amb finalitats d'adopció i l'acolliment familiar, de conformitat amb el Codi Civil o les lleis civils de les comunitats autònomes que ho regulin.
"En conseqüència, conclou la sentència, la prestació per maternitat pot incloure's en el supòsit previst en el paràgraf tercer de la lletra h de l'article 7 de la Llei de l'IRPF i, per això, el recurs de cassació ha de ser desestimat i establir com a doctrina legal que les prestacions públiques per maternitat percebudes de la Seguretat Social estan exemptes de l'IRPF".
