BARCELONA 5 oct. (EUROPA PRESS) -
Els segrestadors del nen colombià d'11 anys a Barcelona, rescatat pels Mossos d'Esquadra, van deixar un document manuscrit amb 14 punts sobre com actuar durant tot el procés de reclusió, en què ordenaven que calia trossejar la víctima si arribava la policia.
En roda de premsa, l'inspector en cap de l'Àrea de Persones, Jordi Domènech, ha explicat que el document denominava el nen com 'el gat', a la mare 'la gata' i al pare 'el peluix'; entre d'altres frases podia llegir-se: "Si l'agafen cal trossejar al gat" i "Davant de qualsevol acció que passi, es trosseja el gat, no s'admet ni un error".
Tenien tot pensat per al moment de la lliura dels diners, que es preveia per al dia 29 de setembre a la tarda --dos dies després de l'alliberament--, ja que a l'escrit es donaven instruccions d'apuntar amb una pistola el 'gat' i no la 'gata'.
El nen va estar dues nits i tres dies en un pis de Barcelona en mans dels segrestadors que reclamaven a la seva família cinc milions d'euros, i tot i que no va ser copejat, "cada dia li subministraven un ansiolític dins del suc" per a dormir-lo i li van punxar sedants.
Sí va ser víctima d'amenaces com que li tallarien la llengua si parlava i van arribar a passar-li per telèfon un suposat policia que li assegurava que si els seus pares no pagaven el vendrien a una organització dedicada a maltractar nens.
TOT VA COMENÇAR A LA PRESÓ
La trama del segrest es va començar a gestar quan el pare del menor, colombià i empresonat per tràfic de drogues a València, va confraternitzar a la presó amb un altre reclús per homicidi, a qui li va explicar detalls de la seva vida i que la seva família --la seva dona i tres fills-- necessitava els papers perquè estaven en situació irregular.
Aquest pres, el "cervell del segrest", va idear la manera d'obtenir diners a costa del seu company: li va assegurar que tenia un contacte amb un policia corrupte a Barcelona que li arreglaria els papers a la seva dona, que vivia amb els nens a Sagunt.
Finalment, la mare, el nen i un cosí van quedar amb una dona, que es feia dir senyora Vives, a una gasolinera de la plaça Cerdà de Barcelona el 25 de setembre.
D'allà se'n van anar la mare i el menor juntament amb la dona fins a un descampat del Baix Llobregat, on van irrompre quatre homes amb la cara tapada amb mitges que van ficar el nen al maleter i li van punxar el pit amb un tranquil·litzant, demanant un rescat de cinc milions per un suposat deute del pare.
La mare va acudir a la comissaria de les Corts de Mossos per denunciar els fets, i des d'un primer moment va intervenir la Unitat Central de Segrestos i un grup de negociadors, que van localitzar el nen a un pis i van demanar l'ordre d'escorcoll al Jutjat d'instrucció 5 de Barcelona.
El Grup Especial d'Intervenció (GEI) de Mossos va irrompre en l'habitatge i va trobar el nen "lligat amb brides de mans i peus, en estat de somnolència i molt adormit", ha indicat Domènech, que ha afegit que va ser ingressat en observació una setmana a l'Hospital Sant Joan de Déu i ja ha tornat amb la família a Sagunt.
La família, d'origen colombià, porta anys a la Comunitat Valenciana, on es dedica a la restauració, tot i que el pare és un narcotraficant i segueix a la presó, ara a Palma de Mallorca, mentre que el segrestador està a una presó catalana.
Han estat detingudes dues persones pel segrest: la falsa senyora Vives, que va fer d'ham i estava al pis quan va entrar la policia, Marta C.V, espanyola de 46 anys, i un dels implicats en el segrest: Guillermo F.M., espanyol de 36, tot i que es busca com a mínim tres segrestadors, tots espanyols.
Els investigadors consideren que els autors d'aquest segrest no estan altament especialitzats com passa a altres països, ja que a Espanya no es produeixen massa segrestos "perquè no es paguen i perquè el grau de resolució és molt alt".
