Proposa "alguna forma de consulta" sobre el model d'estat
BARCELONA, 14 gen. (EUROPA PRESS) -
El ministre d'Universitats, Joan Subirats, ha lamentat aquest divendres l'existència d'una "coalició de bloqueig" contra l'avantprojecte de llei d'universitats.
En una entrevista a Ser Catalunya, recollida per Europa Press, ha apuntat que aquestes majories de bloqueig "només estan d'acord en el 'no', i no estan d'acord en res que sigui alternatiu".
"Es tracta de ser capaços de trobar la solució perquè pugui avançar", ha expressat, després de citar a tall d'exemple el respecte a l'autonomia universitària, tenir en compte les diferències i la diversitat entre universitats i una lògica redistributiva i d'igualtat.
S'ha referit així a l'avantprojecte de llei orgànica del sistema universitari (LOSU), també coneguda com llei Castells, en fase de negociació entre els agents del sistema universitari i que, segons Subirats, es portarà a una segona lectura al Consell de Ministres "com més aviat millor" perquè prefereix tenir-la aprovada abans del 2023.
El ministre, que ha heretat la gestió d'aquesta llei després de la dimissió de l'anterior titular de la cartera, Manuel Castells, ha demanat "una mica de temps" per fer-se seu el projecte, en les seves paraules.
Ha suggerit que l'aportació es basarà a "avançar en una tipus de llei que posi més èmfasi en 'cap on anem' que en la reglamentarietat", i ha esmentat la formació al llarg de la vida, la ciència oberta i ciutadana i el reconeixement a la complexitat del sistema com els elements a tenir en compte.
En concret, ha destacat la importància de les universitats com a centres de formació contínua ja que Espanya té un percentatge inferior de titulats d'educació secundària postobligatòria no universitària que altres països europeus, i és a ells a qui es vol adreçar Subirats per completar la seva formació: "Les universitats tenen el 'target' situat en els 18 anys, però tenen la possibilitat de sumar-se a un canvi de gran magnitud: contribuir a la formació permanent".
A més a més, ha apuntat que la futura llei valorarà la presencialitat, la convertirà en "més significativa" que l'assistència a una classe magistral, i la relació entre universitat i entorn a través de la transferència de coneixement i l'adaptació dels currículums a noves realitats com la intel·ligència artificial.
Ha manifestat que no creu que hi hagi un "conflicte" amb el català a les universitats i que el sistema fa bé d'incentivar una presència forta d'aquesta llengua --en les seves paraules--, ja que ell, en la seva experiència, sí que va tenir dificultats per ensenyar en català.
TAULA DE DIÀLEG
Subirats ha assegurat que no ha parlat amb el president del Govern central, Pedro Sánchez, sobre la seva presència a la taula de diàleg amb la Generalitat, i ha recordat que el seu predecessor, Manuel Castells, no va figurar en l'última convocatòria després dels reajustaments que va provocar el canvi de membres de la delegació catalana.
No obstant això, ha celebrat que l'existència de la taula és un "canvi molt important" perquè suposa el reconeixement que hi ha un conflicte polític, cosa que al seu parer contrasta amb l'abordatge que va fer el PP d'aquesta qüestió.
Subirats ha sostingut que "alguna forma de consulta d'un canvi en l'estructura de l'Estat hauria d'existir en algun moment o altre", perquè existeix un problema de base --en les seves paraules-- des que el Tribunal Constitucional va derogar part de l'Estatut del 2006.
D'altra banda, ha esbossat que l'aprovació dels pressupostos catalans amb els comuns "ha marcat canvis que poden ser significatius en la recerca d'altres aliances".
