El 0 és la terminació més repetida del sorteig, que se celebra aquest any a Madrid
MADRID, 4 gen. (EUROPA PRESS) -
El Sorteig Extraordinari de la Loteria de Reis del 2019 repartir 700 milions en premis, i se celebrar al Saló de Sortejos de Loteries a Madrid aquest diumenge 6 de gener del 2019, a les 12.00 hores, segons ha informat Loteries i Apostes de l'Estat.
D'aquesta manera, l'emissió ascendeix a 50 sries de 100.000 bitllets cada una, al preu de 200 euros el bitllet, dividit en dcims de 20 euros. El total de l'emissió és de 1.000.000.000 euros, el 70% de l'emissió en premis. Així mateix, els premis més importants són un Primer Premi de 2.000.000 euros per srie; un Segon Premi de 750.000 euros per srie; i un Tercer Premi de 250.000 euros per srie.
En relació amb aquest sorteig, el president de la Societat Estatal de Loteries i Apostes de l'Estat (SELAE), Jesús Huerta, sosté que és el "segon més important" de la SELAE, que "ve a tenir uns 600 milions d'euros de facturació". "No és una rifa petita", recalca a Europa Press Huerta, que recorda que és "una segona oportunitat" si no ha tocat el premi el 22 de desembre, que es continu "tenint illusions".
Respecte a les vendes, cada espanyol gastar una mitjana de 18,39 euros per comprar dcims per al Sorteig Extraordinari de la Loteria de Reis, 0,22 euros més que l'any passat, segons la xifra de consignació per habitant de SELAE.
Per regions, la comunitat autnoma que previsiblement gastar més per habitant aquest any és Castella i Lleó, amb una mitjana de 28,43 euros, seguida d'Astúries (27,75 euros), la Comunitat Valenciana (25,59 euros), La Rioja (23,78 euros), el País Basc (22,92 euros), Aragó (22,84 euros), Cantbria (22,37 euros), Múrcia (22,34 euros), Madrid (19,43 euros) i Castella-la Manxa (19,15 euros).
Mentrestant, els qui gastaran menys aquest any són els habitants de les ciutats autnomes de Ceuta (4,29 euros) i Melilla (4,07 euros), seguits dels de les Balears (10,66 euros), Extremadura (12,43 euros), Catalunya (12,85 euros), les Canries (14,42 euros), Andalusia (14,46 euros), Navarra (14,94 euros) i Galícia (18,10 euros).
Per comunitats autnomes, on més Loteria de Reis es vendr previsiblement és a la Comunitat Valenciana (126,45 milions d'euros consignats), seguida de la Comunitat de Madrid (126,42 milions d'euros), Andalusia (121,1 milions d'euros), Catalunya (97 milions d'euros), Castella i Lleó (68,9 milions d'euros), el País Basc (50,2 milions d'euros), Galícia (49 milions d'euros), Castella-la Manxa (38,9 milions d'euros), Múrcia (32,8 milions d'euros) i les Canries (30,3 milions d'euros).
Per contra, els qui menys Loteria del Nen tenen consignada són Melilla (350.880 euros) i Ceuta (364.240 euros), La Rioja (7,5 milions d'euros), Navarra (9,6 milions d'euros), les Balears (11,9 milions d'euros), Cantbria (12,9 milions d'euros), Extremadura (13,4 milions d'euros), Astúries (28,7 milions d'euros) i Aragó (29,8 milions d'euros).
LA TERMINACIÓ 'FAVORITA'
El 0 és la terminació 'favorita' del primer premi d'aquesta rifa, en haver sortit en un total de 21 ocasions, segons les dades facilitades per la SELAE. Així mateix, segons les dades recopilades per Europa Press, al 0 el segueix en freqüncia d'aparició el número 7, que ha aparegut en 14 ocasions, seguit del número 9 amb un total de 13 aparicions.
En el rnquing de les terminacions més afortunades figuren a continuació el número 4, que ha sortit en 12 ocasions (va ser premiat tant el 2016 com el 2017), seguit dels números 5 (onze vegades, la darrera el 2018) i el 6 (deu aparicions), l'1 i el 2 (en nou ocasions), i el número 8 (en vuit). En últim lloc, per freqüncia d'aparició, hi ha el número 3, que ha aparegut sis vegades.
Pel que fa a les províncies premiades, Madrid és la província en la qual més vegades ha caigut el Primer Premi (41 ocasions), seguida de Barcelona (35), Bilbao (18), Valncia (14) i Sevilla (10).
DES DEL 1941
La histria d'aquest tradicional sorteig es remunta al 1941, quan el llavors director general de Timbre y Monopolios, F. Roldán, el va institucionalitzar. Després de l'xit de la primera rifa, es va decidir l'any següent, el 1942, transformar-lo en el Sorteig Extraordinari. L'any 1999 va ser el primer en qu es va celebrar el sorteig el dia 6 en lloc del 5 de gener.
El 1941 el sorteig constava de 4 sries de 42.000 bitllets cada una, a 150 pessetes el bitllet, dividit en dcims de 15 pessetes. Aquell any se'n van vendre un total de 166.668 amb una recaptació de 25.230.000 pessetes que van reportar un benefici de 7.700.300 pessetes a l'Estat. El 1941, el número agraciat amb el primer premi va ser el 23594, que va recaure a Sevilla.
D'altra banda, el 1942, el Primer Sorteig Extraordinari de l'any, comptava amb 3 sries de 56.000 bitllets cadascuna, a 250 pessetes el bitllet, dividits en dcims de 25 pessetes. D'aquesta manera, els números i les poblacions agraciades amb els tres primers premis van ser: un Primer Premi de 2.000.000 de pessetes al 52434 a Múrcia; Segon Premi de 1.000.000 de pessetes al 27541 a Getafe (Madrid), Bilbao i Albacete; i un Tercer Premi de 750.000 pessetes al 35285 a Arucas (Las Palmas), Valdepeñas (Ciudad Real) i Valncia.
A partir del 1964, Loteria Nacional recorda que va comenar la celebració de rifes fora de la seva seu habitual a Madrid, en celebrar-se a Sant Sebasti. Des de llavors, ja són 388 els sortejos celebrats fora del Saló de Sorteigs de Loteries i Apostes de l'Estat, i han estat visitades prcticament totes les províncies espanyoles, segons assenyala SELAE.
En aquest sentit, destaca que l'any 2012, el Sorteig Extraordinari de Reis es va celebrar a Cadis, en commemoració del segon centenari de la Constitució de Cadis del 1812 'La Pepa' i del bicentenari del naixement de la Loteria Nacional.
