OSCA, 4 gen. (EUROPA PRESS) -
L'advocat Jorge Español, que representa l'Ajuntament de Vilanova de Sixena (Osca) en el conflicte pels béns d'art sacre, ha assegurat aquest divendres que el monestir d'aquest municipi d'Osca recuperar una taula renaixentista que anava a ser subhastada a la Sala Balclis de Barcelona.
En una nota de premsa, Español ha subratllat que aquest és "un nou triomf, i molt difícil", per a la localitat; i ha recordat que el consistori havia denunciat per la via penal la sortida a subhasta de la taula del Mestre de Sixena que se subhastava a la Sala Balclis de Barcelona, de la Presentació de Jesús o Purificació de Maria.
El Jutjat d'Instrucció número 6 de Barcelona va ordenar que la taula quedés dipositada al Museu de Saragossa, on va ser traslladada, i finalment es van arxivar les diligncies penals perqu ja havien passat molts d'anys i no hi havia cap responsabilitat penal.
El jutge d'Instrucció de Barcelona, no obstant aix, no va lliurar la taula al Govern d'Aragó, ni a l'Ajuntament de Vilanova de Sixena, "sinó que la llei l'obligava a lliurar-la a la família Carandini tret que les administracions públiques aragoneses interposessin una demanda civil, que és el que vam fer".
D'aquesta manera, el consistori i el Govern d'Aragó van presentar sengles demandes civils el passat 19 d'octubre del 2018 contra la família Carandini de Robert davant del Jutjat de Primera Instncia número 1 d'Osca, i van aportar un document que certificava que la taula del Mestre de Sixena "estava indiscutiblement al Monestir el 1936 i de la qual cosa es dedua que la va treure d'all José Gudiol sense cap permís, fins al punt que durant els anys 50 la va repintar i va deixar posades les inicials al dors de la taula "E.G.C.", que poden ser o bé Estudio Gudiol Corominas o bé el nom de la seva filla Eulalia Gudiol Corominas, i la va vendre sense ser-ne el propietari".
El document aportat és el llibre escrit pel president de la Comissió de Monuments d'Osca, Ricardo del Arco, titulat 'Aragón Geografía Historia Arte', publicat a Osca el 1931 en poca de la II República, en el qual certifica Del Arco que el 1931 encara hi havia taules del retaule major renaixentista de Sixena en aquest monestir, on pertany la taula en qüestió.
S'APLANEN A LA DEMANDA
En rebre la demanda, els hereus de Dolores de Robert han presentat un escrit al Jutjat "pel qual s'aplanen totalment a la nostra demanda, per la qual cosa en breu el Jutjat dictar la sentncia condemnatria contra ells".
L'advocat ha explicat que en aplanar-se a la demanda se'n reconeixen tots els fets i, concretament, que la taula estava al Monestir de Sixena fins a la Guerra Civil i que va ser sostreta per José Gudiol el 1936, que la va repintar i la va vendre o va regalar al Comte de Torroella de Montgrí.
Així mateix, "que la taula forma part indivisible del monument nacional i no pot ser alienada ni posseda per ningú a títol de propietari i, per tant, és propietat de les reverendes monges santjoanistes del Reial Monestir de Sixena; que la declaració com a monument nacional del Monestir de Sixena per Ordre de 28/3/1923 va comenar a assortir ja efecte des que la Comissió de Monuments d'Osca va posar en marxa la seva catalogació en data del 24/5/1920, per la qual cosa, des del 1920 el monestir ja quedava protegit".
També, "que la família Carandini de Robert no té cap títol de la meritada taula del Mestre de Sixena; que la taula va ser repintada cap als anys 50 tant per dissimular la seva procedncia com per assimilar-la a l'estil flamenc i augmentar el seu valor de mercat quan es vengués"; així com que la taula és de la comunitat de monges del Reial Monestir de Sixena i ha de tornar-se a aquest recinte monstic per la qual cosa en breu haur d'anar del Museu de Saragossa a Sixena.
L'alcalde de Vilanova de Sixena, Ildefonso Salillas, s'ha mostrat "entusiasmat per l'xit d'aquest procediment judicial" i "molt orgullós" en saber que tornar a lluir aquesta taula al monestir de la població.
L'advocat Jorge Español ha indicat que ha estat una feina "rdua, molt difícil i sacrificada i feta totalment gratis", ha afirmat, en explicar que ell va apostar en solitari per aquest assumpte, amb el suport de l'alcalde, en denunciar el fet en la via penal, a la qual cosa posteriorment es va sumar el Govern d'Aragó, motiu pel qual ha agrat també la seva tasca al lletrat de l'Executiu autonmic, Alberto Gimeno: "L'al i protagonisme del qual ha estat també fonamental per a l'xit d'aquesta demanda que al principi molts historiadors de l'art aragonesos i catalans deien que no la guanyaríem i l'hem guanyat".
