Vincula l'ecologia amb l'antropologia i creu que la situació actual només pot acabar en "catàstrofe"
BARCELONA, 23 nov. (EUROPA PRESS) -
El cardenal Lluís Martínez Sistach ha demanat que la Cimera del Clima de París a final de novembre serveixi per "superar els interessos nacionals" que els països situen per sobre del bé comú.
Ho ha dit aquest dilluns en una conferència sobre l'última carta encíclica del papa Francesc, que parla de la cura de la terra, i ha fet una crida que les persones prenguin consciència i superin l'individualisme.
En la xerrada, celebrada a l'Ateneu Barcelonès, l'arquebisbe sortint de Barcelona ha reconegut que la situació de globalització actual té molts interessos immediats que són "una inversió suïcida" a llarg termini, amb la qual cosa l'entorn natural i l'entorn humà es degraden junts, ha recalcat.
L'encíclica del papa proposa una ecologia integral, que Sistach ha vinculat amb l'antropologia i l'humanisme, que haurien de regir un canvi en la forma de vida humana "sense el qual totes les conversions econòmiques o geopolítiques serien insuficients", ha observat.
Sistach ha cridat a canviar la mirada i l'estil de vida, ja que "el ritme de malbaratament ha superat les possibilitats del món i només pot acabar en catàstrofe", davant del qual cal convertir en sofriment personal el que passa al món i anar a un estil de vida més sobri.
UN PAPA VALENT
Quan els seus pares es van casar, el cardenal ha confessat que van anar a viure a una torre del barri barceloní del Guinardó, on li van inculcar l'hàbit de racionar l'aigua que treien d'un pou, fet que el porta ara a tancar l'aixeta mentre es renta les dents; ha fet una crida a fer bon ús de l'aigua sense abusar, una cosa que "depèn de la formació".
Ha posat en relleu la preocupació social del papa Francesc, que "es fa portaveu dels pobres i la naturalesa" en l'encíclica, dos elements relacionats per exemple amb el problema de l'aigua contaminada, que posa malalts nens pobres, o la degradació de la biodiversitat, amb l'extinció d'espècies naturals a causa d'interessos privats.
També ha previst les reaccions contràries al Papa, com les preguntes d'una prestigiosa revista internacional que es preguntava si el Papa és catòlic: "Tocar temes vius té aquests riscos", ha observat, i ho ha qualificat de valent i coneixedor de la ciència.
El cardenal ha fet també una crida a l'esperança i ha relatat que el text, malgrat tots els problemes que planteja, reconeix que els éssers humans, "capaços de degenerar-se fins a l'extrem, són també capaços de recuperar-se i obrir-se al bé", i ha assegurat que la humanitat té capacitat de col·laborar.
El responsable de la secció d'Ecologia i Recursos naturals de l'Ateneu Barcelonès, Santiago Vilanova, ha descrit l'encíclica del Papa com una lúcida radiografia de la situació que han generat economies basades en les energies fòssils, amb el títol de 'Laudato si' i inspirada en el Càntic de les criatures de sant Francesc d'Assís.
