El muntatge debat quin és el paper que ha de tenir el teatre en la societat
BARCELONA, 2 maig (EUROPA PRESS) -
El dramaturg José Sanchis Sinisterra torna a la Sala Beckett de Barcelona, sala que va fundar el 1989, amb l'obra 'El lugar donde rezan las putas' o 'Que lo dicho sea', que reflexiona sobre si és possible un passat històric alternatiu, que es podrà veure a l'espai teatral de la capital catalana des d'aquest dimecres fins al diumenge, després que al març s'estrenés al Teatro Español de Madrid.
En roda de premsa aquest dimecres, Sinisterra ha detallat que l'obra planteja preguntes, més que respostes, i debat quin és el paper del teatre en la societat i com és possible fer teatre "en temps de ràbia" a través de la història d'una parella d'actors, Rómulo i Patri --interpretats per Paula Iwasaki i Guillermo Serrano-- que es plantegen realitzar una obra teatral.
"Es tracta de dos actors que debaten quin tipus d'història incloure a la seva obra, i que acaben preguntant-se quin sentit té la història, i què és el que podia ser i no va ser", ha aprofundit Serrano, que ha explicat que la parella de personatges oscil·la entre dues realitats històriques: l'Alexandria del segle IV, amb la filòsofa Hipatia i el seu deixeble Sinesio; i les turbulències revolucionàries del segle XX, amb els comunistes Lise i Arthur London.
Iwasaki ha afegit que "el muntatge parteix de la premissa del filòsof alemany Walter Benjamin sobre si la història podria haver estat d'una altra manera, sobre si aquesta és només la que va ser o també la que podria haver estat i no va ser".
Per la seva banda, Sinisterra ha explicat que l'obra no és de caràcter realista i "intenta veure que en aquest món trencat en el qual vivim, en el qual el sentit sembla haver dimitit, és possible trobar esquinçalls de versemblança a través de la poesia i el teatre", i ha confessat que va escriure el text després de veure a Iwasaki i Serrano representant el seu text '¡Ay, Carmela!'.
"Va ser un enamorament absolut i quan em van demanar interpretar un altre text meu vaig decidir que els escriuria un de nou, vaig començar a rebuscar i va néixer", ha detallat el dramaturg, que ha reconegut que en l'obra hi ha una deliberada recuperació de personatges i de temes ja tractats en muntatges anteriors com '¡Ay, Carmela!' i 'Ñaque o de piojos y actores', entre d'altres.
Els actors han destacat la generositat de Sinisterra i han explicat que justament es van conèixer a l'escola de teatre representat una obra seva, que després els va portar a fundar una petita companyia i, posteriorment, representar aquest nou text de Sinisterra al seu costat.
Serrano ha explicat que l'obra, escrita des del 2015, està produïda pel centre d'investigació i creació teatral Nuevo Teatro Fronterizo, que Sinisterra té a Madrid, i que també ha comptat amb el suport del madrileny Teatro Español.
I ha remarcat: "El procés de creació d'aquesta obra és una petita bretxa per a totes les generacions que s'inicien en aquesta professió tan dura i incerta".
"TEATRE POLÍTIC"
L'equip del muntatge ha destacat que la peça té un significatiu contingut polític i ha defensat aquest tipus de produccions, especialment en l'actualitat, "són més necessàries que mai".
"El teatre que s'ha de fer en temps de ràbia és de tipus polític, la política és la solució als problemes de la humanitat i és totalment necessària en aquests moments", ha remarcat Serrano, que considera que teatre i política tenen un origen comú, i que confia que a Catalunya l'obra tindrà més acceptació que a Madrid.
TORNADA A LA SALA BECKETT
Per la seva banda, el dramaturg, que al juny rebrà el Premi Max d'Honor 2018 de la Fundació SGAE, s'ha mostrat emocionat de poder tornar a la Sala Beckett de Barcelona després de fundar-la el 1989.
"Per a mi sempre és un orgull tornar, especialment en aquest nou espai a Poblenou en el qual s'ha aconseguit crear una estètica mixta entre vell i nou", i del qual ha dit que li agraden molt els projectes teatrals que es duen a terme.
