Veu "manca de seguiment i control eficaços"
BARCELONA, 11 juny (EUROPA PRESS) -
Un informe de la Sindicatura de Comptes de Catalunya detecta "almenys 167,56 milions d'imports pagats indegudament" de la Conselleria de Drets Socials de la Generalitat a beneficiaris de diferents prestacions socials del 2016 al 2024, dels quals 7,17 milions pertanyen a expedients prescrits i dels quals s'han reclamat 155,97 milions.
En l'informe sobre les prestacions econòmiques de dret subjectiu del departament publicat aquest dimecres, la Sindicatura assenyala que es van pagar indegudament 70,6 milions en prestacions de dependència; 43,78 en pensions no contributives i 36,15 en renda garantida de ciutadania, entre d'altres.
L'informe se cenyeix a les prestacions de dret subjectiu, i la Sindicatura ha atribuït a la "manca de seguiment i control eficaços" que hi hagi casos que poden incórrer en incompatibilitats i un volum elevat de pagaments indeguts.
El tractament dels casos definits com pagaments indeguts representa "una càrrega administrativa important" i dificulta la gestió ordinària de la prestació, alhora que comporta costos importants també per als beneficiaris.
La Sindicatura entén que no s'ha fomentat una cultura de "regularitat i transparència" en les activitats finançades amb fons públics, ni un marc que garanteixi els principis ètics i de bon govern d'imparcialitat, integritat i objectivitat en la gestió dels recursos.
Així mateix, segons el document, el conjunt de les prestacions econòmiques de dret subjectiu no compta amb "un marc robust" que es basi a detectar necessitats i a partir del qual es reculli informació útil per a la presa de decisions.
INSUFICIENT CONTRA LA POBRESA
Segons l'informe, la definició de la població elegible en l'avaluació de necessitats té carències importants que limiten l'accés a les prestacions, i veu "excessivament complex" el mapa de prestacions, després d'apuntar que algunes es podrien fusionar sense que això n'afecti la intensitat protectora.
La Sindicatura veu "insuficient" la quantia per protegir contra la pobresa i presenta limitacions per corregir tendències creixents en costos o diferències territorials, i estima que el volum de recursos per donar resposta a la pobresa severa ronda el doble de l'actual.
Assenyala una manca de coherència amb les intervencions al territori per part d'entitats locals, que concedeixen prestacions dirigides a donar resposta a situacions d'emergència, i apunta que la introducció de l'ingrés mínim vital (IMV) a Catalunya no ha suposat una reducció del nombre de titulars de la renda garantida de ciutadania.
A més a més, els temps "dilatats" en la gestió de les prestacions, la manca de mecanismes de seguiment i control i la inexistència d'un marc de supervisió que garanteixi que es protegeix l'interès general limiten l'efectivitat de la intervenció.
Les conclusions de l'informe posen de manifest febleses que "comprometen" els àmbits de la planificació estratègica, l'establiment dels objectius i indicadors vinculats a la intervenció pública, l'accés a les dades, la cobertura poblacional i la coherència entre prestacions.
La Sindicatura observa que hi havia "risc de conflicte d'interès" en la gestió i supervisió d'algunes prestacions externalitzades a una sèrie d'entitats col·laboradores sense ànim de lucre, per a l'activitat de la qual no s'ha garantit un marc de regularitat i transparència.
