Alerta que el recurs d'inconstitucionalitat causa un risc "general" en la societat
BARCELONA, 24 maig (EUROPA PRESS) -
El síndic de Greuges, Rafael Ribó, ha urgit el Parlament a emprendre els mecanismes legals necessaris per fer efectiu el dret a l'atenció sanitària universal i ha alertat que la suspensió de la llei catalana que ho recollia pot "posar en risc de forma general l'àmbit de la salut", amb un efecte directe sobre tota la societat catalana.
En roda de premsa aquest dijous en la Cambra catalana, ha advertit que el recurs del Govern central davant el Tribunal Constitucional (TC) contra la norma catalana pot provocar conseqüències no volgudes de gran abast, a més de mancar de base econòmica per justificar l'exclusió de les persones en situació irregular.
"Creiem que es poden causar greus perjudicis individuals a la salut de les persones" que poden impactar en tota la societat, augmentant la vulnerabilitat, a més de crear una gran confusió entre els professionals i usuaris del sistema de salut, davant la qual cosa ha explicat que ha rebut prop d'una trentena de queixes contra situacions d'exclusió.
Ha considerat que molts aspectes promoguts per instruccions del Servei Català de la Salut (CatSalut) contra el reial decret estatal que va excloure aquestes persones podrien recuperar-se en forma legislativa, i ha demanat al Parlament "una implicació decidida" que abordi aquest assumpte en comissions, mocions i mandats polítics.
UN ESTIGMA FALS
El síndic ha lliurat al Parlament, el Defensor del Poble i el Govern central l''Informe sobre la universalització de l'assistència sanitària', en el qual recull que no existeixen raons econòmiques per excloure del sistema públic les persones en situació irregular i que no serveix per lluitar contra el turisme sanitari.
Actualment hi ha un total de 114.573 persones estrangeres empadronades a Catalunya que no estan acreditades com a assegurades ni beneficiàries, i que no es troben entre els supòsits de situacions especials que regula la norma estatal, per la qual cosa queda sense cobertura l'1,53% dels residents en la comunitat autònoma.
Ha cridat a lluitar contra certes creences errònies que aquestes persones generen una despesa molt alta: "Les xifres demostren que l'estigma és radicalment fals", perquè són persones sanes --d'entre 20 i 50 anys-- que utilitzen els serveis sanitaris un 50% menys que el conjunt de la població, i generen la meitat de despesa per càpita que la resta.
"UNA TORNADA AL FRANQUISME"
Ha recordat que després de legislacions estatals i catalanes que garantien aquest dret, el 2012 un reial decret de la ministra de Sanitat Ana Mato va modificar tot el panorama i va tornar a introduir el requisit de ser assegurat per la Seguretat Social per rebre aquesta cobertura: "Es podria dir, sense eufemismes, que és com una tornada al Franquisme".
Ribó ha recordat que hi ha nombroses normes europees que defensen el dret universal a la salut, i que el Comitè europeu de Drets Socials va considerar que la norma del Govern central "infringeix la legislació europea de drets humans", i ha considerat clau garantir la universalitat sanitària, tant en l'àmbit econòmic com en el social.
Davant aquesta situació, diverses comunitats autònomes van tractar de revertir el seu efecte amb lleis i accions, entre les quals ha valorat com "molt encertades" les polítiques i norma catalanes --incloent les instruccions del CatSalut i un conveni amb la Creu Roja--, però el Govern central ha presentat recursos d'inconstitucionalitat davant cinc lleis, ha lamentat.
DRET SUBJECTIU NO CONTRIBUTIU
El síndic ha defensat la necessitat de lluitar contra el turisme sanitari fraudulent, però ha remarcat que no se soluciona amb la llei i el recurs estatals, i ha demanat el reconeixement de l'atenció a la salut com "un dret públic subjectiu, personal, no contributiu i d'accés equitatiu", que cal cuidar especialment en menors.
Entre les queixes rebudes, ha destacat les de plataformes en defensa dels drets humans que han alertat de traves per a menors d'edat, sobretot relacionades amb dificultats administratives, com l'empadronament, i que repercuteixen en el seu accés a la salut.
