L'ús del catal als patis d'institut és del 32%
BARCELONA, 21 març (EUROPA PRESS) -
El Síndic de Greuges ha estimat que, si s'aplica la sentncia del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) que fixa un 25% de castell en l'educació catalana, el percentatge real d'ús del castell seria prxim al 35%.
Ho ha dit en una roda de premsa aquest dilluns per presentar l'informe 'Drets i usos lingüístics dels infants i adolescents a Catalunya. L'escola com a garant de la igualtat d'oportunitats', basat en una enquesta a 52.522 alumnes de primria i ESO.
Aix es deu al fet que el castell s'utilitza més fora que dins l'aula, per la qual cosa l'informe calcula que la llengua vehicular a les escoles seria el catal amb un 54,5% (el 57,6% a l'aula) i el castell amb un 40,7% (el 34,7% a l'aula); i als instituts el catal s'empraria en un 53,4% (56% a l'aula) i el castell en un 40,1% (36% a l'aula).
Actualment, l'informe constata que tant el catal com el castell poden ser considerades llengües d'ús en l'ensenyament: el catal ho és més a l'aula (70,2% a primria i 64,4% a l'ESO) que en altres mbits com el pati (43,1% a primria i 32,2% a l'ESO) o el menjador (57,2% i 46,1%).
Així, més enll de l'escola, el castell és majoritari en altres mbits com l'audiovisual, els grups d'amics, la lectura o les xarxes socials, i el 20,9% d'alumnes de tercer d'ESO no té interaccions en catal fora de l'escola, mentre que el 5,1% declara no utilitzar el castell més enll de l'aula.
SEGONS ELS USOS DEL CENTRE
L'ús del catal també varia segons el grau de vehicularitat: a centres on s'ha observat una vehicularitat alta, s'utilitza més el catal en tots els mbits excepte en la lectura i l'audiovisual; en canvi en centres amb una vehicularitat mitjana el castell ja és majoritari en tots els mbits excepte el menjador i l'aula; als centres amb vehicularitat baixa, l'aula és l'únic mbit amb ús predominant del catal.
El percentatge d'ús del catal, així mateix, oscilla segons l'assignatura, i rees amb metodologies més participatives registren més ús de castell que en altres més magistrals o academicistes.
RELACIÓ AMB L'ENTORN SOCIOLINGÜÍSTIC
Entre els alumnes que parlen castell, catal i castell o altres llengües a casa, l'aula és l'únic mbit de la seva vida amb majoria d'ús del catal; entre els alumnes catalanoparlants, en canvi, és majoria el catal excepte en les xarxes socials, al pati i la lectura (on hi ha una proporció equivalent) i en l'mbit audiovisual és predominant el castell.
L'informe també apunta que en el pas a l'adolescncia baixa l'ús del catal, i els adolescents castellanoparlants "estenen menys la hibridació lingüística" que els catalanoparlants: l'1,2% dels que parlen castell a casa canvia al catal com a llengua habitual, i el 35,7% dels que parlen catal a casa té el castell com a llengua habitual.
Així mateix s'observa una relació entre l'ús de llengües i la realitat sociolingüística, ja que en serveis territorials com el Baix Llobregat, Barcelona Comarques o el Valls Occidental (Barcelona), amb entorns més castellanoparlants, la presncia del castell com a llengua vehicular al centre se situa per sobre del 35%, i per sobre del 25% com a llengua d'impartició de les classes.
CONSEQÜNCIES D'APLICAR LA SENTNCIA
El Síndic ha apuntat que l'ús de les llengües oficials en l'ensenyament catal "es pot garantir sense necessitat d'aplicar una proporció mínima ni percentatges", en referncia a la sentncia.
A més, en la seva opinió, aplicar-la podria provocar que apareguin "noves disfuncions" a les observades actualment: l'escola no sembla compensar, en la seva opinió, la buscada adaptació a l'entorn sociolingüístic --on es parla més castell al carrer, també es parla més a l'escola, ha dit--, i també s'observa més ús del castell als centres amb més complexitat.
Ribó ha enaltit l'actual model lingüístic, tot destacant que la vehicularitat del catal "no introdueix desigualtats educatives en la competncia de la llengua castellana, per ajuda a reduir-les en la competncia de la llengua catalana": els alumnes catalanoparlants tenen més competncia en castell que els alumnes castellanoparlants en catal.
RECOMANACIONS
Per tot aix, el Síndic ha recomanat modificar la legislació per "consolidar una concepció holística de la llengua vehicular" i treballar en funció del context sociolingüístic a través dels projectes de cada centre.
Així mateix ha demanat més formació, millor competncia lingüística entre el professorat i emprendre una "acció afirmativa" del catal i l'arans més enll de l'escola.
